dilluns, 4 d’octubre de 2010

Solució: gardela

En Shevere caminava arran d'acera en un joc falsament perillós amb nom de petit barranc, de suicidi de tira còmica. Portava tota la setmana omplint bústies editorials de manuscrits esperant un efecte boomerang que de moment es tenyia de silenci. "El maleït talent sota sospita!!!" pensava recordant el gran Andrés Montes.

Fumava i vagarejava sense rumb, i canturrejava una melodía com de trombó miolat. S'imaginava olorant les teves calces, tu asseguda i oberta de cames sobre un tamboret. S'imaginava amorrant el nas al cotó acolxat, inspirant el teu perfum intens, apretant-te les cuixes amb un amor sobtat de postal però en plan gamberro. Quina desgràcia haver de conformar-se amb els efluvis de verb i adjectiu, amb les eculubracions sordes del músic de carrer. La novel.la es veia immersa en un espiral fangós de pes insoportable.

Va tornar a casa, va recollir el diari, i va fer un soduku com a excusa per teixir l'ambient de groove i psicoanàlisi i es va fumar un puret olor a vainilla...
Va arrencar una fulla del calendari, va somriure cínicament, i va agafar un paper de cuina.
El típic final de -----> Solució: gardela.

7 comentaris:

Flanagan ha dit...

Hòstia, al meu pueblu una gardela era una hòstia.

Red Pèrill ha dit...

Si, al meu també depèn de com... Poli-semàntica!!!

Flanagan ha dit...

Entonces a vegades les palles són la hòstia.

MR. MULA ha dit...

Quanta poesia per una palla... jaja, m'ha agradat. Felicitats pel blog, senyor.

Red Pèrill ha dit...

Gràcies senyor Mula, no l'havia vist mai per aquests voltants, sigui benvingut que la festa remunta...

la mujer fatal psicodélica ha dit...

se tiene que ser golfo y cierra bares para tener ganas de suicidarse y sexo.
I LOVE BUKOWSKI LIVING ON DE ANGELS TO JAIWALADA

Senyor Merdevalista ha dit...

Volia llegir-te ara però se'm tanquen els ulls, mossènyer. Si no et sap greu, ho faré demà.
Salut i MegaDrive!!!!