diumenge, 22 de novembre de 2009

Tell Laura I love her

- Perdoni: un ram de flors, i fota-hi un parell de lliris que jo hi posaré el poema - pensa en
Tommy mentre està a punt de morir a 300 km. per hour. No somos nada

Però resulta que llavorens surt un mico borratxo de sota una palmera, i cigarro en mano canta:

Only you, only you, etc... i una mona amb mono de monito li pilla la verg........ ai no, ara me n'anava per les rames.
Monita tota mona amb les pestanyes pintades dolça i sinuosament li canta al moniato mentre passejen tènuement (?) per un canal venecià, però llavorens un carabinieri francotirador,
en nom de la decència, els dispara un dard somnífer, i s'adormen mentre mussiten:

Do-do-di-do, didl' didl', dub dub bee do.

No somos no-do

Mentrestant i de manera tangencial, un decrèpit monsenyor amb barret i que parla ràpid i inintel.ligiblement, s'asseu a la barra i tot esperant el carajillo, canta only you amb un fil de veu mentre pensa que potser ELLA encara tornarà... Que pot ser que ELLA acabi etc...

I amb aquesta moralina d'auto engany-a bobos xucla el carajillo,
mentre AQUEST s'arremolina tot pensant que
perdoni un ram de flors i un parell de lliris, que jo hi poso el poema
tot pensant en una tal Marie Brizard que resulta que
en aquel.l precioso instante s'està beneficiant un regidor de tez porquina i que huele a pez gordo, que es creu un gran amant mentre ella fuma i dissimula i no sap perquè ha acabat sota semejante tonel.

FA DO
sol re la mi si

Portada del llibre
"Corre, conejo"

dimarts, 17 de novembre de 2009

La paràbola del mitjó de Notre-Dame

Entra al banc un client amb gepa i un piano de cua, però DISSIMULA.

Demana la clau de la seva caixa de seguretat.

S'hi planta davant, mira a esquerra i dreta furtivament,
i tot seguit hi entafora un mitjó ple de bitllets, diu Deu vós guard, i es pira.

FA



dijous, 12 de novembre de 2009

El recurs fàli... digoooo, fàcil de la desqüalificació gratuïta

"Hola, bé, tinc/tènia un nus a la gola, però he/vaig trucar un mariner a domicili i me'l va desfer"

A veure qui és el primer que ho troba una ocurrència de connotacions sodomites,
i llavorens resulta que som els ALTRES els que quan veiem una samarreta a ratlles
pensem en acordeons i sardines en escabetxe amb espelmetes i vinet amb regust a xispa.

AH!! És evident que als demés (és a dir, als purs de ment) ens evoca ipso-facto la cocaïna bielorrusa post-marxista, que et provoca un estat com catalèptic, una violència incendiaria però quieta, molt típica d'aquelles contrades d'alcohòlics militaritzats e irreductibles.

Una actitud simbolitzada esportivament pels assassins silenciosos de canella fina que poblaven els parquets baloncestístics europeus a mitjans dels 80 i que van impedir que un mestre (sodomita) com Aíto García Reneses guanyés la Copa d'Europa de l'balón l'cesta.

És de sobras conocido que després l'injust destí va concedir aquesta honorable distinció immortal al menys cronopi dels balcànics anteriorment citats, Svetislav Pesic, gran comensal, per altra banda ampla.
Homofòbia celestial?

Deixant de banda aquesta aberració geogràfica per bé que simbòlicament fàlica i factible, tan parlar del Besós tan de Besós, i resulta que aqui tenim rius Anoyes i pantans de Tous per on floten de rositas peixos hermafrodites i Ten Shin Hans perfumats d'escames.
Besós robados cuando me llora el alma, etc...

Senyor Robotnik
: està tornant a provocar en mi una regressió cap a l'absurdittá més orgànica (per bé que en el fons és cíclica)

Jo a vegades també crec que l'arquitectura moderna no es ni más ni menos
que una externalització encertada i metòdica com un bisturí hepatític de la nostra apocalipsi diaria, farcida d'hermetismes varis tals com:

-El marbre.
-Les alergies.
-L'esclerosi múltiple.
-L'envasament al 8.
-El carpaccio.
-Els Sigur Rós.
-Les tele promocions.

Típic pop transexual-gogó del riu Anoya

Ara bé, si posem per cas avui en dia volgués ser ideològicament coherent,
hauria de sortir al carrer amb un pot de Mayonesa Kraft i untar-ne la cara d'alguna mare de l'Opus...

Qui no hi trobi connotacions sexuals i més concretament MILF, que tiri el primer còdol.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Introducció i nus de la trinitat

Introducció, nus de la santíssima trini-tat i desenllaç fugisser i subreptici...

(es que vinc de rotar un rato sobre el meu propi eix)


***

Doncs resulta que TOC TOC.

Tal, el pavo obre la porta, i és el carter, evidenment, doncs ha trucat DUES vegades.

El sussoditx és igual kell, però amb ulleres i els morros pintats de color griselda...
Curiosament té pinta de pizzero, però no en tenim comprovació oficial...
Tenemos DOS líneas de investigación i blep blep blep...

TIC TAC TIC TAC....

.................

-Hola, si, porto un certificat, etc...

-Sta mol bé, sta mol bé, sta mol bé....... (sigh) I aquest TICK TACK? Sembla un paquet bomba...

-Ah, si, si, és que ho és....

-Ah guai........... doncs potser que ens donguem una mica de pressa,
si no encara ENS HI ENGANXAREM ELS DITS...

-Si si... Firmi aqui, i aqui, i aqui, i aqui, etzètera

Ara és ELL qui porta ulleres,
mentres que el carter porta unes impressionants SNORKELS
i un medallón de la Verge de Guadalupe....



TIC TAC TIC TAC

De mentres, es veu que Mr. T o similar s'està fotent la SEVA nòvia al menjador...

Mentre el carter busseja, ELL firma amb parsimònia...

TICK TACK i kiri kiri kiri...


Dedicat an Mein i a la Pepa.