dijous, 10 de setembre de 2009

Bernarda Alba

- Ei, parres! Que bé que vius... 

- Què vols, que et digui...

Sempre he volgut ser pintor o jardiner,
resseguir el guix del passadís i plantar-hi un jardí,
i al fons del túnel llumeeeeeeetes i una vida promeeeeesa, una habitació tacada de sooooul...
Però me n'adono que m'estic assecant, fa temps hagués començat a delirar
i ara ja començo a pensar: de què polles parles, colega?

- Si, jo també ho pen........

- ...... I naturalment la paret seguirà blanca, i jo eixut, somort,
convertint-me a poc a poc en una espècie de gàrgola...
Mentre flueix la lírica, jo em vec darrere un vidre maqueao canelón,
amb uns guants tacats de Fairy, etc... almenys ELLES són indestructibles...

- Tens foc?