divendres, 24 de setembre de 2010

En Màrius Serra i el crucigrama enverinat

En Màrius va irrompre amb el seu tricicle fins al bell mig de l'escena del crim.
Una noia jove jeia estesa sobre el llit, i no presentava signes de violència.
Es va eixugar el front amb un mocador brodat i "L'esquadron malmetista del luminol"
el va posar al dia: un desconegut l'havia mort feia poques hores mitjançant un crucigrama enverinat. En Màrius va esclatar fet una fúria, i va amanyagar en l'aire un seguit de fintes violentes contra el destí.

-Heretges!!! Mercromínics!!! Passarells!!

Si bé per als "lumínics" sonava a mermelada i a primavera, per en Màrius era un fet pervers a todas luces. Després d'una mueca de desaprovación per aquella incursió en la lengua del imperio, va ordenar als presents que sortissin de la cambra.

La porta va reverberar i a poc es va estendre un silenci dolç com de philadelphia untada en un llençol sedós. En Màrius es va ajeure al llit al costat del cadàver, i li va apartar els cabells de la cara. Jo li vaig xiuxiuejar que això era molt típic i que un excés de sucre i que bla bla bla, però ensimismat com estava va preferir els cànons tradicionals.
Jo sempre he preferit el de Pachelbel (?)

Es va acostar al coll de la jove, va arrapar-li el nas a la pell, i la va resseguir durant un minut tirant a dos com si fos una preciosa flor moribunda. Després va encarar els nassos, la va saludar en plan esquimal, i li va fer un petó al front. Tot seguit, va recollir el crucigrama i es va notar tremolós.

-Tranquil, Màrius, tranquil, en peores plazas hemos toreado.

Amb la castellanada se'm va escapar un efluvi, i vaig mullar els pantalons.
Però no té res a veure amb en Màrius Serra, que arrossega els collons per terra.

  • 3 Horitzontal : Mamífer mustèl·lid caragirat típic de Burkina Faso. 7 lletres.
  • 7 Vertical : Conxorca atàvica de l'esquadró luminol en quant a protocol en casos alfa.
  • 8 Vertical : Desviació sexual altament contagiosa en varons de raça blanca exposats a la malària en condicions d'ociositat extrema.
  • 10 Horitzontal : Afició desmesurada per les apostes relacionades amb èquids i moluscs.

-Ahhhhhhhhhhhhh!!! En Màriows va sentir-se profundament ferit, i va agenollar-se somicant davant la rossa i li va fer l'amor. Jo ho vaig trobar un final utra-típic i previsible, i li vaig dir que me n'anava a narrar a la Monumental. Era l'ultima correguda abans de la prohibició...


2 comentaris:

Dani Clemente ha dit...

Deeeeliraaaanteeeee

ie ha dit...

1) Tinc la sort d'haver oblidat el cànon de Pachelbel PER FI.
2) Amb això de la prohibició està bé perquè neix la icona cubista d'un bou esperant davant d'una rentadora: els hi oferim asil i bugaderies, encara que ens ho paguen escoltant Wim Mertens i Björk, però els hem de perdonar. Precisament per aquesta música hem descobert que no els hi agraden els camps de blat sinó les galetes, és això el que els hi agrada dels anuncis de galetes (que porten aquesta música, amb més probabilitat com més integrals siguin. No faig la broma del canvi de variable.)
3) Mercromínics! Això té a veure amb una mort per quedar-se sec i vell? O sempre hem sigut corruptes d'entrada?