divendres, 16 de setembre de 2011

L'encís és fràgil

Avui he vist una lluna rodona com un pa de kilo i he pensat: "aiiiiiiiaiiiiaiii."
Quina imbecilitat, pensareu!!

I bé: la vida n'és plena, de coses d'aparença imbècil:
2 coloms es diuen cuca i lluna, l'alfabet és una convenció, i els números pura convenció.
Celebrem doncs l'imbecilitat i el gargot estèril amb la premura i tacte del llevar-se
i revolcar-se en el nou dia qual alfombra en zel.
Llavors és molt possible que ens trobem corrent els 110 metres obstacles en un pam de net a un dit del nas, en una rajola esquerdada, una cosa bàrbara streisand.

I reconeixem a la llunyania les rendicions, les poesies llises que acaben papiroflèctiques, els flequillos que acaben en serrell... les faldilles que acaben arrugades pel davant o pel darrere.


I també les bicicletes que acaben desinflades, i els diàlegs que comencen amb bon peu i acaben coixejant, mandrosos i desencisats. L'encís és una espurna flonja i potser un cop de vent, potser un cop de vent,
i adiós muy buenas.

(Nota pels amants del bilingüisme: aquest quiebro us deu enorgullir el cor de joia,
per bé que els puristes deuen haver notat un tic al pàncreas. Ara m'inflo l'ego fent-me l'indomable)

Oju: ara ve la postdata, que és com una metàstasi de lo anterior que Dios ni dió.

"Visualització previa". "Publica un missatge". Apagar el piti al cendrer. Aixarrancar una cortina.
Dormir.
Reviure. Donar gràcies a Déu (va home va, ni de conya, hòstia).
Veure sortir el sol. Suc de taronja. Slalom matutí.
Guardar l'encís en un pam de net arraulit del vent.
I ara una paraula censurada, no fos cas que em llegís alguna tieta, i s'armés la mari-morena.

****************

2 comentaris:

Dani Clemente ha dit...

gracies a deu.. no fotem

Benaurada ha dit...

gràcies pel viatge Red!
que festes majors i pan i circo!!!,
NEOBLOGGUERS AL PODER!