divendres, 16 de setembre de 2011

L'encís és fràgil

Avui he vist una lluna rodona com un pa de kilo i he pensat: "aiiiiiiiaiiiiaiii."
Quina imbecilitat, pensareu!!

I bé: la vida n'és plena, de coses d'aparença imbècil:
2 coloms es diuen cuca i lluna, l'alfabet és una convenció, i els números pura convenció.
Celebrem doncs l'imbecilitat i el gargot estèril amb la premura i tacte del llevar-se
i revolcar-se en el nou dia qual alfombra en zel.
Llavors és molt possible que ens trobem corrent els 110 metres obstacles en un pam de net a un dit del nas, en una rajola esquerdada, una cosa bàrbara streisand.

I reconeixem a la llunyania les rendicions, les poesies llises que acaben papiroflèctiques, els flequillos que acaben en serrell... les faldilles que acaben arrugades pel davant o pel darrere.


I també les bicicletes que acaben desinflades, i els diàlegs que comencen amb bon peu i acaben coixejant, mandrosos i desencisats. L'encís és una espurna flonja i potser un cop de vent, potser un cop de vent,
i adiós muy buenas.

(Nota pels amants del bilingüisme: aquest quiebro us deu enorgullir el cor de joia,
per bé que els puristes deuen haver notat un tic al pàncreas. Ara m'inflo l'ego fent-me l'indomable)

Oju: ara ve la postdata, que és com una metàstasi de lo anterior que Dios ni dió.

"Visualització previa". "Publica un missatge". Apagar el piti al cendrer. Aixarrancar una cortina.
Dormir.
Reviure. Donar gràcies a Déu (va home va, ni de conya, hòstia).
Veure sortir el sol. Suc de taronja. Slalom matutí.
Guardar l'encís en un pam de net arraulit del vent.
I ara una paraula censurada, no fos cas que em llegís alguna tieta, i s'armés la mari-morena.

****************

divendres, 2 de setembre de 2011

Sobreacollidora interacció

Hola, vale, si. Quant de temps, etc...

Proposo un joc (o bé me'l proposo a mi): Maridatges impossibles. Com un ratolí de cel.
Com un llit de mandarina. Com una barqueta de paper de llibreta, petita i estreta. Ara vosaltres....

.....

(US ESCOLTO)

Fantàstic.

Oh, quina SOBREACOLLIDORA interacció!
Tot som amics i feliços i mengem perdiços. Tots menys els vegetarians que tal.

Que bonics són els retrobaments. Que bonic es perdre's entre "cotons-fluixos" en forma de lletres.
Però que mal indicat escriure en divendres.
Diviernes tarda tothom ha deixat de GUANYAR-SE LA VIDA per anar a que'ls toqui l'aire.

(Que l'aire et toqui eròticament, que et refilin mil perfums en bicicleta per un carrer peatonal.
Que et somrigui encara que sigui una iaia sense dents.
Que et facin l'amor tots ells mentre tanques els ulls,
i miraculosament tot encegat i sense mans no xoques amb ningú,
i a més en aquells moment es dona una impossibilitat estadística fantàstica:
L'absència absoluta de gilipolles i especimens varis durant 100 metres llisos,
mentre imagines maridatges inimaginables, com un allitament entre
"peras que se acuestan para tener manzanas", o bé un festival rollo San Remo de cantants lleugers protagonitzats per lluços. I ara no farem la broma dels raps. NO LA FAREM, D'ACORD?)

I jaure sobre un llit de mandarina i sentir com et vas enfonsant a poc a poc
i a mig camí entre el goig i l'acidesa i vas tancant els ulls i perdent la consciènzzzzz........