dimecres, 30 de desembre de 2009

Spaghetti western

Hola, doncs hi havia un dia un noi que es deia Erikaeleniak etc etc,
i tenia un problema gros doncs tenia facebook
però no li agradava utilitzar-ho com a red social
perquè cadascú l'utilitza com li surt de les pilotes, feixistes de merda.

Conseqüenment, tenia un perfil privat fins que els fills de puta ho van prohibir i l'agregava gent que ni fu ni fa i no volia que furguessin el nas. Prohibit prohibir (va pensar) ,
i va optar pel famós recurs de posar-se un nom fals però no del tot
perquè d'alguns si i d'altres no i bla bla bla...

Vamos!!!!aellopues, va decidir anomenar-se Erikaeleniak Spaghetti Western.


Tot seguit va rebre el típic advertiment moralista de gran corporació
que van del pal soy tu amigo fins que vénen mal dades,
que és quan els amigos de veritat deixen el 70% del facebook en tanga.
Ojú l' datow, que us en subscric la part més hilarant i és totalment certa,
si voleu feu-ne la prova, fills de gata maula:

· Noms obscens, ofensius i semblants no estan permesos i no seran aprovats.
· dIF1Cil &E lLe6iR? La inclusió de caràcters especials i de gramàtica no estandaritzada no està permesa i no serà aprovada.
· No intentis combinar frases en una sola paraula. Joana Miraelmeusupernickguay Ferrer no s'aprovarà.
· Comprovem tots els canvis de nom, aixó pot trigar 24 hores aproximadament.

---

Lo de Joana mira el meu nicksuperguay és veri very good patates amb suc, xavals.
Però això només va ser l'inici d'una gran amistat.

Va apretar lo de SI, HO HE ENTÉS. DES DE LA MAJORIA D'EDAT FIRMO QUE ACCEPTO LES NEFASTES CONSEQÜENCIES DE TAN TRASCENDENTAL ACTE QUE EM POT PROVOCAR EPILÈPSIA TRANSITÒRIA, i que ni 24 hores ni que perro muerto:
El nom va ser rebutjat automàticament.

-Molt bé d'acord- va pensar n'Erikaeleniak etc etc que es volia dir Erikaeleniak Spaghetti Western.

I va decidir provar amb Erikaeleniak Sembei Norimaki.


Aquest cop si que va funcionar. Així doncs, després d'alguns desajustos menstruals,
la vida va proseguir amb aparent normalitat fins que la seva xurri, en veure el percal,
va pujar a les parres de la Sagrada Família, i li va dir lo següent:

-Així que Sembei Norimaki, no ???!!! En Sembei era un calent que es passava el dia espiant les calces de qualsevulla!!! - (bulla del mil) - És aquest el teu MIRALL????

-No t'equivoquis, preciosa del meu cor - va dir n'Erikaeleniak indignat -
En Sembei Norimaki SEMPRE va estar enamorat de la senyoreta YAMABUKI.

Llavorens van tenir un fill i li van posar
Home de Caramel n. 8.

diumenge, 20 de desembre de 2009

Espiral

Els extrems es toquen i la felicitat més absoluta crida el plor i la melancolia més profunda...
Llavors el Ying i el Yang follen i néix la vida com a tal i bla bla bla en una espiral sense fi...

FA



dimarts, 15 de desembre de 2009

Diem NO a la pedagogia barata

-012, digui'm?

-Hola, si, a vere, o sigui, aviam parlem-ne... La Beth aquesta o sigui...
desconec els llaços familiars i habilitats SOCIALS I ALPINISTES d'aquesta noia,
però si no deixeu de treure-la en antena per explicar-me com esquivar mosquits en zel o embussos de la M-30, o per veure com esquia de gratis i presenta tota classe de formats horteres per distreure el populatx de les seves missions revolucionàries, em faré un tall transversal a la tita.

Però ara que parlem de tites, abans faré una última intentona:


divendres, 4 de desembre de 2009

Neo-geo's

Es veu que resulta que doncs que un bon dia en Virolai caminava amb fressa (?¿!) pel marbre encerat de les Rambles, enllumenades de Barbies fluorescents per lo de Nadal i tal...
Mentre vagarejava i mirava enlloc i pensava absent i suava absenta i llavorens, doncs va i l'IMBÈCIL es troba una radiografia sota una rajola que sobresurtia un xic de 3 pics i repicó.
Ah jaja ara us pensareu que abandona la radiografia i aixeca la rajola i Alicia en el pais de las marvelous i tal, però no. En Virolai s'enfunda la radiografia per dins dels pantalons rollo arraulida sobre el pit, i va fent xenc xenc sobre la pell freda i somorta de les abdominals una nit d'estiu (però que no has dit que era Nadal, imbècil?) Oh, exigències del guió, que la verdad no te estropee una buena historia, etc...

Al loro, que el Virolai lubrica la barana, s'enfila a l'entresuelo, i posa la clau, lo típic, entra a la república independiente de su casa, deixa curosament la radiografia sota un enzim de nous i ammetlles, i es fot una gayola.

Ja alliberat de la tensió, va'l col.lega i penja la radiografia (bucal, para más señas) a la finestra perquè li mola dadá i André Bretón i coses.


Cuan enorme és la seva sorpresa sorpresa que l'endemà, un matí emboirat de Ponenttttttt,
el tio va es lleva acollonit per una sèrie d'alaridus alarmistes i pregunta tot crujit:

-S'ha incendiat la cuina o algo?
-En cristiano, por favor etc...

I llavorens els Geo's el van emmanillar i el van torturar a l'ajillo perquè l'ordenança cívica és molt explícita amb l'exposició pública dels furts, i a més a más la Mari Trini en qüestió es veu que se l'havia fet en alta definició i amb paper de soja, i l'alarma social etc etc etc...

dimecres, 2 de desembre de 2009

El silenci com a arma de destrucció massiva

Retro, vintage, la Barcelona canalla, antes con Franco no pasaba, els joves d'avui'n dia estan alienats i blog blog blog...

Si una cosa ha canviat aquests últims 10-15 anys
[almenys en els espais urbans i més o menys civilitzats (?)],
es que la gent no es fot tan al balcó a veeeeeeer pasar el tiempo,
o bé no treuen les cadires al carrer.
Podriem dil.lucidar i ramificar ad infinitum aquesta pèrfida i tendenciosa reflexió iiiii...

-AL GRANO!
-Ok, zorry.

Doncs resulta kabans quan jooooo eraaaaaa petitet,
i via 'l típic sinyó que tenia una botiga petita de chuches,
i per dona una mestressa de casa rodona com un tonel de ron Artest. Els 2 ja stan jubilats, i tenen com a espai vital d'esbarjo un balcó llargarut i lleugerament descuidat, que abasta la mida total del menjador.


Formen el cuadro habitual de televisió a mansalva, empobriment de la líbido, i enfortiment fins a nivells culturistes d'una rutina exasperant. Quan el menjador se'ls posa a la nuez,
surten al balcó a mirar passar el gentum, etc, però rollo per separat, posem per cas uns 4 metres.

Rictus entre amargat i avorridot, ven pasar el tieeeempo, però és que ara mirar segons quins carrers ja veus tu, i a més ha canviat tant el barri, que no tenen ni puta idea de qui són la meitat de penya.

No hi ha puta escapatòria nens. ALCOHOL I CULEBRONES.

I és clar que abans la gent no0s divorciava i patim patam patum,
però a mi això i el Peter Pan em foten cague.