dissabte, 17 de juliol de 2010

La rememorança del perfum en un present mesquí

Un pop en tranvia llença un suspiro per la ventanilla que arriba a l'illa Diagonal
perquè "ha perdut el nord".

L'eixordador sentiment octòpode envaeix furtivament el cos d'una dependenta de la perfumeria Avalorios que està ensopida i falta d'amor.
Floreix com una griselda i dibuixa uns llavis de menta
en un tovalló on prèviament s'havia signat el contracte d'un jugador del filial del Barselona
que ens ha negat els drets d'imatge i cita. Rossell passarell.

A lo que nàvem. La perfumera corre al lavabo i es corre un cop passa la balda.
Si jo fos el Quim Monzó diria algo així com que s'ensuma els dits.
Però això és lo de menos. Plega, i quan arriba a casa troba a faltar el compartir una amanida de cabra feta amb amor i amb espelmes d'essències marines, i recorda l'adolescència època folla on complir un somni era tan fàcil com treure la regadora de l'armari.
Ara, si ho intentes, se't cola un anunci de l'Spotify. FILLS DE PUTA INCLEMENTS

Desempuelva un àlbum de fotos amb vergonya, i ressegueix pa'trás,
i pensa que s'esperava una altra cosa,
i que els perfums són una porta cruel a la rememorança hostil.
Es toca i plora. És japonesa.

Finalment, la perfumeria Avalorios quiebra
perquè sobre les taules hi posaven estovalles de puntes.

divendres, 2 de juliol de 2010