divendres, 24 de setembre de 2010

En Màrius Serra i el crucigrama enverinat

En Màrius va irrompre amb el seu tricicle fins al bell mig de l'escena del crim.
Una noia jove jeia estesa sobre el llit, i no presentava signes de violència.
Es va eixugar el front amb un mocador brodat i "L'esquadron malmetista del luminol"
el va posar al dia: un desconegut l'havia mort feia poques hores mitjançant un crucigrama enverinat. En Màrius va esclatar fet una fúria, i va amanyagar en l'aire un seguit de fintes violentes contra el destí.

-Heretges!!! Mercromínics!!! Passarells!!

Si bé per als "lumínics" sonava a mermelada i a primavera, per en Màrius era un fet pervers a todas luces. Després d'una mueca de desaprovación per aquella incursió en la lengua del imperio, va ordenar als presents que sortissin de la cambra.

La porta va reverberar i a poc es va estendre un silenci dolç com de philadelphia untada en un llençol sedós. En Màrius es va ajeure al llit al costat del cadàver, i li va apartar els cabells de la cara. Jo li vaig xiuxiuejar que això era molt típic i que un excés de sucre i que bla bla bla, però ensimismat com estava va preferir els cànons tradicionals.
Jo sempre he preferit el de Pachelbel (?)

Es va acostar al coll de la jove, va arrapar-li el nas a la pell, i la va resseguir durant un minut tirant a dos com si fos una preciosa flor moribunda. Després va encarar els nassos, la va saludar en plan esquimal, i li va fer un petó al front. Tot seguit, va recollir el crucigrama i es va notar tremolós.

-Tranquil, Màrius, tranquil, en peores plazas hemos toreado.

Amb la castellanada se'm va escapar un efluvi, i vaig mullar els pantalons.
Però no té res a veure amb en Màrius Serra, que arrossega els collons per terra.

  • 3 Horitzontal : Mamífer mustèl·lid caragirat típic de Burkina Faso. 7 lletres.
  • 7 Vertical : Conxorca atàvica de l'esquadró luminol en quant a protocol en casos alfa.
  • 8 Vertical : Desviació sexual altament contagiosa en varons de raça blanca exposats a la malària en condicions d'ociositat extrema.
  • 10 Horitzontal : Afició desmesurada per les apostes relacionades amb èquids i moluscs.

-Ahhhhhhhhhhhhh!!! En Màriows va sentir-se profundament ferit, i va agenollar-se somicant davant la rossa i li va fer l'amor. Jo ho vaig trobar un final utra-típic i previsible, i li vaig dir que me n'anava a narrar a la Monumental. Era l'ultima correguda abans de la prohibició...


dimarts, 7 de setembre de 2010

Tot el què sé de tu és poc però prou

- Sé que m'odies - et vaig dir. (és tot el que sé de tu, vaig pensar...)
- Et penses que ho saps tot - em vas respondre...

Em sentia certament incòmode, era el primer cop que pensava en passat,
i un cert mareig es mesclava amb el penetrant olor a cus-cus. A sèmola amb espècies.
A perro muerto, a boca seca...

Ella va tornar a la cuina i això em va alleugerir. Necessitava respirar.
M'encanten els terres boteruts, els lavabos mínusculs d'angles impossibles.
Els bars excessivament nèts no s'empapen,
i per això un antro com cal necessita certa endogàmia recollida,
un glop de deixadesa carinyosa i naturòpata.
Però no em vull assemblar a un narrador de sobretaula, ni a un amic dels llibres de butxaca.
Necessito abstreure'm del protagonisme forçat, de la meta-literatura egòlatra.

- Saps que t'odio? - va dir ella.
- És tot el que sé de tu - vaig respondre. - Amb això n'hi pot haver prou per estimar-te,
almenys durant 10 minuts.

Va arribar un nou client, i vaig arrufar les celles i bona part del sistema parasimpàtic.
El cubícle és prou estret com perquè l'ocupació simultànea de 2 espais vitals porti a silencioses diatribes fratricides que ens parlen de colzes i dances territorials.
Vaig fer-li un xarrup al descafeïnat de sobre.

Ella va tornar i va florir una gladiola, potser un ginebre.
El davantal esfilagarsat era un contorn airós.

- Sé que m'odies - li va dir ELL.

Em vaig indignar profundament.
Potser era un lector empedernit?
Citar de manera literal és violència subterrànea, vermella directa.
Va ser un sentiment bastant pornogràfic, però dubto que sapigués pas qui era JO.
Una casualitat còsmica bastant improbable, i certament nauseabunda.
Però a ella tampoc la coneixia. N'estic SEGUR. Cria cuervos y te sacarán el nabo.

- Acaba de florir un préssec en almíbar - va deixar anar ella amb certa desgana.

Un enroc en tota regla?
Aquest epíleg va enrarir encara més l'ambient, i a mi em va donar esperança. Fustiga'm, amor.

- Ja sé!!! - vaig pensar en veu alta.

Estúpid de mi, vaig dissimular abstret, i em vaig enfundar l'snorkels.
Era el moment de passar al pla teatre de guerrilla. Vaig agafar un tovalló, i vaig treure la ploma:

- SÉ que m'odies. És tot el que sé de tu, i amb això en tinc prou.

El tovalló anava menguant. En vaig començar un de nou. Vaig intentar sintetitzar.
El fill de puta m'intentava molestar subtilment amb el colze. Un simptoma evident de debilitat.

Vaig reciclar els mots.

- SÉ que m'odies. L'estocada és teva.

Vaig enroscar el tovalló dins la tassa, i vaig fumar. Aquest cop no podia perdre...