dijous, 17 de novembre de 2011

Un pessebre a cada pas zebra

Pst, us juro que m'he trobat coses absurdes pel carrer, però trobar-me un pessebre ordenat i formós en una cantonada del barri dels adobers em va semblar digne d'una càmera oculta. Em vaig ajaure sobre l'asfalt per observar-lo de ben aprop, i vaig veure tot de gent esperant davant d'un portal tipus Betlem i vaig cridar:

-Detrás de tí, un mono con 3 cabezas!!!

Amb lo qual la penya es va despistar un munt de rato de manera incomprensible
i vaig fer un rodolí que deia així:

- A Betlem me'n vull anar, vols venir amb mi tu rabadà etc... -
però amb un toc de rapero whitey rollo el tio de The informer.



I la porta es va obrir, amb 2 collons, como el socio de l'Espanyol (que es macho como yo)

Tot seguit em vaig fer petit com una gallineta queks,
i em vaig introduïr subtilment pel passadís fonedís secret i angulós que
resulta que donava al teu cervell que era un cau de perversions de fora-vol i com qui no tal
vaig començar a dansar amb moltes d'elles, tó lokas.
Una giragonsa per aquí, uns dancings in the morning per allà...
I tot plegat per tal de perdre un rato el món de vista i recuperar-lo un xic fresc, renovat, ambipur.
Com allò dels exercicis neo-hippies de mirar una mateixa cosa des de varis puestos.

I per un moment jo vaig ser ballarina, en Pasqual va ser nord-coreà, la tieta va ser mare, i tu vas ser una preciosa flor de lis de trascantó, i vas romandre durant un munt d'anys a la corda fluixa, a la punta d'una totxana esfilagarsada en un balcó a punt de solfa en una casa abandonada al mig d'un planeta silenciós tipus lluna però de clima caribenyo, i ple d'oasis de colors vàrius. I també de gustos d'un munt de colors.
Gust a taronja! Gust a granate! Gust a franela? Ecs......


BISCA!