-Detrás de tí, un mono con 3 cabezas!!!
Amb lo qual la penya es va despistar un munt de rato de manera incomprensible
i vaig fer un rodolí que deia així:
- A Betlem me'n vull anar, vols venir amb mi tu rabadà etc... -
però amb un toc de rapero whitey rollo el tio de The informer.
I la porta es va obrir, amb 2 collons, como el socio de l'Espanyol (que es macho como yo)
Tot seguit em vaig fer petit com una gallineta queks,
i em vaig introduïr subtilment pel passadís fonedís secret i angulós que
resulta que donava al teu cervell que era un cau de perversions de fora-vol i com qui no tal
vaig començar a dansar amb moltes d'elles, tó lokas.
Una giragonsa per aquí, uns dancings in the morning per allà...
I tot plegat per tal de perdre un rato el món de vista i recuperar-lo un xic fresc, renovat, ambipur.
Com allò dels exercicis neo-hippies de mirar una mateixa cosa des de varis puestos.
I per un moment jo vaig ser ballarina, en Pasqual va ser nord-coreà, la tieta va ser mare, i tu vas ser una preciosa flor de lis de trascantó, i vas romandre durant un munt d'anys a la corda fluixa, a la punta d'una totxana esfilagarsada en un balcó a punt de solfa en una casa abandonada al mig d'un planeta silenciós tipus lluna però de clima caribenyo, i ple d'oasis de colors vàrius. I també de gustos d'un munt de colors.
Gust a taronja! Gust a granate! Gust a franela? Ecs......
BISCA!