A mode de reverse, un piano micro-còsmic i angelica houston m'acaramela i em desmelena però només a glops de brisa, una mica alfombra amb tacte de peluix nou de trinca.
Ara, invisible, i famèlic d'aventures i àvid de (Jimi Hendrix) experiences,
m'aplico l'ensenyament tirabuixó, i cual sirena camuflada,
em deixo endur another vez per una espiral, per bé que freda, poc molesta.
Derrapo i llepo les arestes de les cantonades
que jauen sota el bla bla bla dels floquets de barrets de trens llunyans,
i aprofito, serè, i per tant lúcid però moderat, per resseguir les sanefes dels parcs en nocturnitat.
És doncs un contrapunt d'aquell espai vital de joc i record, joc i record de traca i mocador,
tot més petit i arraulit però malalt d'ombres, i així és que em poso a l'aguait per si les mosques.
9 comentaris:
Què bo. Ara falta un epíleg... no sé, el meteoròleg "famèlic d'aventures" o algo així. Faria un re-remix però és tard i vol ploure.
¿tu hi jugaves aquí? carai. M'agraden les afotos dels culumpius, tenen una llum càlida i acollidora, tot i la neu.
pswd "founcyty"
En un dia he passat de necessitar nòvia a necessitar feina! Que bé...
D:
Doncs jo ahir vaig deixar de tenir-ne...(de lo primer)
Rataplam, l'alfombra és desplega en forma d'espiral,
o, la llengua es desplega en forma d'espiral
els camaleons o fan.
Aquesta entrada mola apa!
Tres pianus.
Quin pedasso de nevada. Amb Apolo XII i tot!
Abans d'enviar el missatge m'ha demanat que escrigui ulatratt i ara em demana petrag. Sona a noms d'espies de l'Europa de l'Est
Publica un comentari a l'entrada