dimarts, 9 de març de 2010

D'una miserable gota (re-mix)


A mode de reverse, un piano micro-còsmic i angelica houston m'acaramela i em desmelena però només a glops de brisa, una mica alfombra amb tacte de peluix nou de trinca.

Ara, invisible, i famèlic d'aventures i àvid de (Jimi Hendrix) experiences,
m'aplico l'ensenyament tirabuixó, i cual sirena camuflada,
em deixo endur another vez per una espiral, per bé que freda, poc molesta.

Derrapo i llepo les arestes de les cantonades
que jauen sota el bla bla bla dels floquets de barrets de trens llunyans,
i aprofito, serè, i per tant lúcid però moderat, per resseguir les sanefes dels parcs en nocturnitat.

És doncs un contrapunt d'aquell espai vital de joc i record, joc i record de traca i mocador,
tot més petit i arraulit però malalt d'ombres, i així és que em poso a l'aguait per si les mosques.

9 comentaris:

Albert ha dit...

Què bo. Ara falta un epíleg... no sé, el meteoròleg "famèlic d'aventures" o algo així. Faria un re-remix però és tard i vol ploure.

Mr Towers ha dit...

¿tu hi jugaves aquí? carai. M'agraden les afotos dels culumpius, tenen una llum càlida i acollidora, tot i la neu.

pswd "founcyty"

ie wataridori ha dit...

En un dia he passat de necessitar nòvia a necessitar feina! Que bé...

ie wataridori ha dit...

D:

Red Pèrill ha dit...

Doncs jo ahir vaig deixar de tenir-ne...(de lo primer)

la mujer fatal psicodélica ha dit...

Rataplam, l'alfombra és desplega en forma d'espiral,
o, la llengua es desplega en forma d'espiral
els camaleons o fan.

Aquesta entrada mola apa!

ie wataridori ha dit...

Tres pianus.

Henry The VIII ha dit...

Quin pedasso de nevada. Amb Apolo XII i tot!

Henry The VIII ha dit...

Abans d'enviar el missatge m'ha demanat que escrigui ulatratt i ara em demana petrag. Sona a noms d'espies de l'Europa de l'Est