dijous, 4 de març de 2010

Un pañuelo en forma de consuelo

Mientras deforma la forma,
el gràcil piar del rovellón desgañitado (?)
se quita el sombrero ante un conejo
raudo e inesperado
que asustadizo se cuela en la cueva,
mal síntoma justo cuando se eleva y levita
mientra evita ahogarse con la mismísima levita
- etiqueta obliga-
cantando una canción
de Evita Perón.

Una canción de amor con todas las crudas curvas y contracurvas
obligadas en cualquier ídem que se precie, a saber:

- Estrellas y tal (todo el cosmos en general, especialmente la luna)

Partes del cuerpo que evoquen un nido cálido de canción de amor y cloroformo, a saber:

- Epítetos tales como LABIOS,
a poder ser carnosos y suaves como el terciopelo de tu PELO,
y COÑO, porque (por suerte) no se atreven con:

- Las NALGAS bien los PECHOS como cántaros cantor canción-dea-mor y desapego,
y aún peor con las partes más íntimas, a excepción de Josmar y su gloriosa
"La vida es una sorpresa, et xucla com una compresa", cosas asín-detón.

-Tot el conglomerat eco-bucòlic del tema marítim, bosquil, i rural,
truncat posteriorment pel frenesí dels viatges organitzats,
la verdadera lacra de l'estat del benestar supra-renal.

A lo que i.v.a. mos:

La vida es un sorpresa feréstega que et xucla com una evax ultra fina,
i que a base de fintes t'impossibilita dia rere dia l'arrelamenta,
no permet quallar l'esperança honrada i legítima de voler escollir un coixí o bé un sofà
des d'on veure passar les hores pam a pam, süicidi a suïcidi.
(Mucho ruido y pocas nueces)

Si parlem de llavis, for example, fem-ho bé, cabrons embafadors:
labios torcidos o mordidos, sexo sucio y sudado,
no más calienta-polleces en forma de videoclip pre-adolescente.
(ara ve quan un mateix, fals moralista de pacotilla, s'escandalitza)
[ex. : todas son putas menos mi madre, etc...]

Hauriem de tornar a passar-nos paperets de sota mà,
dibuixos d'amor sense perspectiva,
per tal d'abandonar l'anterior premissa,
tan vàlida per sobreviure com indigne per viure en plenitud.

FINTA


6 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

Collonut!!!

Emmarca aquest post!

Mr Towers ha dit...

oh! estàs poeta, cabró. Lu de dibuixos d'amor sense perspectiva no cal que ho subratllis, que es subratlla tot solet , qualité garantida.

txt, aquest divendres sí, mi amol. El Pianista del Titànic a donde estuvieres haz lo que vieres, o la santíssima trinitat. Al Jardí del Manicomi, tocant entre les veus més clàssiques del cànon. Telovaperdé?


... ay que me meo toa: paraula de ferificació: "untedi", dos tedis, tres tedis.

Red Pèrill ha dit...

He fotut les putes lletres de verificació que ultimament venia molt cabró ex-comunista a deixar spam inintel.ligible...

Mr Towers ha dit...

mal fet amic, puix que, tal com afirmava el vell profeta Jeremies quan anava fins el cul de peyote de Samària, "dissimulats en l'aparent ininitel·ligibilitat d'algun missatges absurdz, és on es pot revelar per osmosi la crònica de la veritat oculta". Cal no malgastar hipotètiques fonts d'inspiració.

OE!

NeoPoeta ha dit...

Què gran, trujot, què gran...

ie wataridori ha dit...

Com que sense perspectiva com que sense perspectiva jo em cago en la 3a dimensió però la substitueixo per "lo que passa". post data necessito urgentment una nòvia, busca-me-la o aixís

(he fet un post nou)