divendres, 30 d’octubre del 2009

La paràbola de la banyera i el cafè'n-llet

Tu t'escalfes la banyera, tal, vapor, un disco tranquis, primer crema un pèl,
llavorens t'hi fots sense pressa però sense pause i se't fot la pell de gallina i flipes un rato,
però-a-llasorens l'aigua s'estova i s'ensorra a miques i s'acaba refredant.
Però no es gela, no... es queda tèbia. El regust de boca més amarg,
un pòs(t)it de dubte i desesperança, una caiguda melangiosa pels averns d'on bla bla bla...








Però com que sóc lliure, giro la truita.


11 comentaris:

Anònim ha dit...

Però parla'ns de les rajoles i dels patis, home...

Modgi ha dit...

Per girar la truita es necessiten ous.

Henry The VIII ha dit...

Modgi, no polemitzis. El Red és lliure i té ous per a girar la truita les vegades que li rotin.

Jo també sóc lliure com un buffet.

Lutacions!

Mr Towers ha dit...

les truites no lliguen gaire amb les banyeres. Elles són més de rius. (tst, igual és que les banyeres els recorden la captivitat de les piscifactories i els rius la llibertat, nadar contra corrent i tal).

Però jo personalment les prefereixo a la francesa. De l'Elisi, concretament.

A la guillotinne! a la guillotinne!

Anònim ha dit...

No, no. Les banyeres són la llibertat, ens recorden el metro i les piscines quan teníem 3 anys, seguir fins a Mataró mig-a peu, ens agafen i ens fiquen a l'autobús, etcètera.

Anònim ha dit...

butanista reluctant.

Mr Towers ha dit...

tst, redpe, l'aigo de la banyera ja està congelada...

i el cafenllet nitecuen...



fago!

Red Pèrill ha dit...

Ie, tens una obsessió arquitectònica un pèl malaltissa... para todo lo demás Mastercard, of course...

Gran nivell comentarístic, com de costum... la banyera és tèbia, i el Besòs una piscifactoria mutant... d'un moment a l'altre em poso la a la ploma i no parlo de taps de suro

Petons i abraçades (per un dia que no comenten xurris???)

Lula?
Gandhi?
Mujer fatal?
Neopoetry?
Morenita?
Xè?

Anònim ha dit...

La veritat és que l'arquitectura ha enfonsat el meu blog. D'aquí a poc estaré demanant 100 pessetes per anar a Mataró (que de fet, ho vaig haver de fer un cop per tornar a Barcelona i va ser un clàssic del house. don't you want me don't you want me don't you want my loooooove.)

la mujer fatal psicodélica ha dit...

Quina banyera tens que et crema els pels, que s'ensorra a miques, que et deixa la boca amarga i que aguanta postits de melàngia?!?!?! que és la banyera de bitelchus?¿

Red Pèrill ha dit...

No no, la meva banyera és petita, però li pot passar a qualsevol... allò de siempre les passa a Los Otros és molt Amenàbar i llavorens acabes com el tio de Mar Adentro...