dimecres, 14 d’octubre de 2009

És tic, és tas, es tazo

L'home de Murakami escrivia sobre un nen gran que sentia la pinça del tocadiscos esclafar qualsevol reducte de rebelia (aliè). Em va deixar sense alè...
Bueno, no tant, però era casi una rima, una prima rima que es revolca com una amant perillosa i bohèmia de cristal de Bohèmia:
coixa, però no sorda, apart de tàctil, elàstica i freda per fora i estufa per dins...
Untada d'oli relliscós bàsicament (?).

El sarrell mai es despentina, però collons, que és el Japó nano, són somorts fins i tot violant, només esquien sobre la via làctea quan foten l'imbècil o videojocs, llavorens són els jefes...
De mentres, en un punt inconcret de la costum, aquesta retorna, com és ÍDEM...
I em ressonen paraules brossa en plena cabesita (soul, soul, soul)

Quan la xatarra espacial es converteix en satèl.lit, no hi ha tu tía com no envïis un missíl tierra aire, com bé saben els nord-americans, els russos, i els aborígens australians...


Per altra banda, ÉS TIC segur que els japos escolten Sigur Rós arrapats entre llits glaçats d'hotels ídem, i algun dia envaïran Finlàndia, i tindran un munt de saunes des d'on enviar conciutadans muntanya avall en boles, merdes d'aquestes que els hi molen...
Jo diria que tenen moltes coses però no tenen autèntic soul, és a dir,
no els vec resseguint les cuixes de la Tina Turner a ritme de "Living for the city",
cosa que un coreà podria arribar a entendre abans d'assassinar-la per alguna extranya combinació algorítimica....

Vai a per cavall, ara torno...


Què nava a dir, ja sóc aqui, però la Via Làctea segueix al fons a la dreta,
com un servei públic qualsevulla...
Bulla? M'apunto...

11 comentaris:

ie komori ha dit...

Tenen: a) escopir-li a la cara i estirar-li dels cabells als putos samurais i b) haver fracassat i haver caigut sota un tokugawanisme de merda, Shitamachi forever, França ens ha fallat i els Estats Units no eren futuristes així que és millor convertir-se en un espagueti kartoffen saudadós que dorm amb futon i esmorza botifarra, que per cert botiffarra queda molt Raffel Pages i si esperen que ens tallem els cabells així anem llestos; es tazo mallorquí l'usen els frikis marginals dels pobles més petits de l'illa per construir dòlmens i anys més tard arriben a Barcelona menjant fama.

Els japonesos són uns afros i es van quedar amb el disco, però després d'això van tirar amb les còpies de tot i aleshores són còpies amb pèl afro i aquesta és la gracia. La resta és deprimència, però escolti, jo és que volia agafar els FGC, esperar 2 hores, veure molts llocs i arribar a un lloc semiigual però semidiferent que no sé ni on cony és però que és la mateixa ciutat. Però ells no tenen les rajoletes tipus piscina de la Facultat de Dret els FGC i certa arquitectura sudamericana així que no poden amb nosaltres. Després de tanta mariconada, aprengui llengües i adoni's que Barcelona mola.

ps. tenen els seus Amon Tobin de la vida però un poc plastificats i s'ho miren. Per això mola més l'autèntic Amon Tobin però em mola més el formigó Paulista que les corbes carioques i aquí és on volia jo arribar, que a lo de dalt del futon i les botifarres (tipus cutriporno) li faltava bossanova, però jo és que no surto d'allò de Badalona i els fanals i el gos i el primer robatori en un barri nou i com la gent espera que passi, però que la Vila Olímpica.

ie komori ha dit...

quina merda de comentari que m'he marcat

no demaneu encores

ie komori ha dit...

ps. el futur és la bronca

ie komori ha dit...

Ah, i respecte dels stickstacks, és tic! és tas! fantàstic! abúlic! supermànic! el 14 de desembre venda de localitats, vull recomanar la següent anècdota que em va passar entrant a Portugal:

nena de Huelva: "de quita y pon de quita y pon de quita y pon de quita y pon de quita y pon de quita y pon"
Hostafrancs soul brother: "me parece un teme d'une calidat excel·lente"
Hostafrancs mama: "pero hombre que sol·lo tiene ot-txo anyos".

Verídic.

Flanagan ha dit...

Mola la foto del cony des de dins.

Modgi ha dit...

Es tracta de la nova vagina per la wii. Has de jugar a introduïr-hi el mando fins que arribes al nivell orgasme.

Canviant de tema, a mi sigur ros sempre m'han semblat uns flipats que un dia es van quedar sense tele per cable i van començar a fer chill out finlandès.

Dani Clemente ha dit...

dios su juru per deu q tenia algu molt surreal i guay per comentar pro joder la peña esta mu mal.

ie komori ha dit...

Ei, Tazoman, això no rutlla (!)


aquest comentari no vol dir absolutament re

Henry The VIII ha dit...

Amic Red,

No coneixia els sigurros. He mirat pel google una mica i se'ls veu gent molt sentida. Però n'hi ha un dels tres que em sembla que li ha picat la mosca tse tse, el tercer, perquè s'ha quedat mig sopa: http://actualidadmusica.com/wp-content/uploads/2008/05/sigur.jpg

Pel que fa als japos qui sap si visiten les nostres weblog i per timidesa no deixen cap comentari.

"un nen gran que sentia la pinça del tocadiscos esclafar qualsevol reducte" frase genial. Com diria el César de torn als telefilms de romans: "que se esculpa en piedra!"

Salutacions bandido!

Henry The VIII ha dit...

Sabia Red que un any dels anys 80 a la gran Tina la van escollir el millor culet d'Amèrica?

Aquesta la vaig descobrir fa 10 anys i mig:

You got the right to tell me it's all over
It isn't like me to be, begging you
Don't let go, don't let go
Just stay with me another day
When I'm not myself, please understand me
I'm so confused I don't know, what to do
But don't give up, don't give up
It just may take a little time

Be tender with me baby
I'm so afraid you'll go away
Be tender with me baby
Always, for always

I know that you've been patient with my weakness
And that you hate to see me cry
But I know, yes I know
It doesn't hurt to be this way
But I'm so lonely I could die

Why does my heart keep hurting
Why do I feel like I do
I hope you see this is not really me
It's just a phase that I'm going through

Henry The VIII ha dit...

I per què nassos no la treuen a cap recopilatori?