dilluns, 5 d’octubre de 2009

Tu miembro es un membrete intransferible

A vosaltres us firmàven a l'agenda al cole?
Diguem-ho tot: cada gargot era un mimbre intransferible, un mirall...
Hi havia qui sempre escrivia una frase que mai no era seva,
cita de llibre d'autoayuda Paulo Coelho o proclames independentistes...

A 8è d'.E.G.B tots erem almogàvers

"Si lloras por tal, las lágrimas no te dejarán ver las estrellas"

Com diría Fernando Fernan Gómez, A LA MIERDA

Jo volia sobretot que em firmés algun colega de fora el cole, era com caché, però mai ho va fer...

Sobreviviem de merdes així...

Ara tot és super diferent, però siusplau, un blog es nodreix dels TEUS comentaris...

Sigueu solidaris amb els blogs andegrewnd,
milions de blogs es corren cada nit en solitari


24 comentaris:

la mujer fatal psicodélica ha dit...

jo el tinc desde el gener i no en tinc cap!!! jajaja

Modgi ha dit...

Las rosas son rojas,
las violetas azules
y si te sale cinco
por el culo te la hinco!

Som la mateixa merda insegura. tens raó.

Dani Clemente ha dit...

A la meva epoca ni havia una molt so-corrida (eh es el tipu de coses q fas tu! xd)
Viu com penses o acabarás pensant com vius
wa tiu es q el mon está ple de hipocresia pero jo mai em posare un traje.
Saludus

la mujer fatal psicodélica ha dit...

baja m'alegro :)
per cert el 23 toques al The Rocks oi?

Red Pèrill ha dit...

De què te n'alegres mujer fatal?

I si, toco al the Rock.. el coneixes?

la mujer fatal psicodélica ha dit...

per la resposta anterior al meu blog,
i respecte al The Rock.., hi treballo allà..!

Red Pèrill ha dit...

Com que treballes allà??! who are you?¿

Lula ha dit...

Jo no tenia agenda al cole
sóc molt antiga i tal

i sí
ara mateix tot és molt complicat
massa
fatal

i si, tot a la mierda

Red Pèrill ha dit...

Lula, no et reconec... t'han canviat??

la mujer fatal psicodélica ha dit...

Sóc la Cristina, harà crec que farà dos mesos que hi treballo; ara si?

Red Pèrill ha dit...

Osties si... no m'ho hagués pensat pas! bueno, doncs benvinguda a aquests caus de lletraferits i paranoies vàries...

la mujer fatal psicodélica ha dit...

perquè no? jaja
si...això de lletraferits i paranoies ja es bastan cuotidià...ens veiem doncs per aquí
apa

Gandhara ha dit...

per culpa dels condons només som sis milions,

el mundo es un pañuelo lleno de mocos,

ayer te vi, tiré de la cadena i te perdí,

amb la sang dels espanyols en farem tinta vermella, per escriure a tot arreu la paraula independència,

NIVELÓN... encara podria trobar una carpeta vella del cole i omplir aquet blog de frases inutils o filosòficament recarregades o... vaya ben cutres.

salut. i força al canut.
que la fuerza os acompanye.

Henry The VIII ha dit...

Red, a mi a tercer de bup un amic em va signar un llibre de text amb un dibuix de zipote a cada pàgina. I et parlo d'un puto llibre de més de cent pàgines.

És una història molt llarga que tampoc paga la pena ser explicada.

El tema és que la malifeta la va fer en deu minuts aprox. (no sé si eren post meridiam o ante meridiam)

Alutacions!

Mr Towers ha dit...

al cole no tenia agenda. ni rellotge. ni calendari.

i sí, començar amb incontinència verbal per acabar amb incontinència urinària.

Casi prefereixo les pèrdues d'orina tu... en el fons són més dignes.

Red Pèrill ha dit...

Espectacular nivell comentaril, vec que a tots (els que ho heu patit), us ha marcat profundament...

Menció especial a la Gandhara, que sense telepromter n'ha dit un huevo de carrerilla...

PD: Tinc guardades les agendes des de 7è d'E.G.B. fins a 2on de batxillerat. espectaculà

ie komori ha dit...

Ei, l'antic blog es va acabar amb "exili" però jo he mig-tornat. A 8è d'EGB tots érem almogàvers.

ie komori ha dit...

ps. i d'altra banda ja no sóc un pseudohomeless ni vaig per buits suburbials del vallès buscant el campus de l'autònoma i ara visc al costat besòs i menjo cada dia i me'n vaig a dormir semid'hora i estudio japonès i és trist demanar però més trist és robar, o sigui, el meu accent és un poc macarra i d'altra banda en aquella època no em signaven les carpetes però ara sóc un semi-personatge reconegut sense perdre mai l'habilitat de saltar per l'escala, que vol dir que figuradament em signen les carpetes perquè des de diverses taules amb un tio de Sabadell poso noms bizarres a tothom si s'ho mig-mereixen, i no sé fer anar el cartabó i l'escaire, i aleshores després m'enganxo a uns tios que parlen del barça i cruyff tal i kubala qual i jordi hereu segueix sent random però ara hi ha més esperances que caigui, aleshores tornaré a un pis amb finestra i serà la central, el balcó de les proclames extretes de signatures de carpetes però estil Hostafrancs i posant-li noms absurds a qui els mereixen p.ex. el Jumanji la Husky Siberià el Forjao, recordem que des del balcó i semi-eufòria de la barcelona vuitantera que en realitat només és que aleshores la gent tenia més a prop els terrats dels blocs de pisos i avui no tant, però només cal sortir al balcó i viure sobre el 2n. caldria parlar de l'ascensó/descens pels pisos però això és per un altre comentari.

Red Pèrill ha dit...

Dios, HA tornat!!! Ets un sonat Robotnik!

ie komori ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ie komori ha dit...

Però no és lo mateix... acabo de fer un post i me n'adono que és una merda XD

ie komori ha dit...

P.s.: la prostitución no está en la calle sino en la MENTE?



murakami

Red Pèrill ha dit...

Murakami? Vai a recollir el blat...

Flanagan ha dit...

El dolor que siente un burro
cuando le tiran del rabo,
es el dolor que siento yo
cuando de ti me separo.