dilluns, 1 d’agost del 2011

Un sospir de cel (pastel)

Hi havia 3 vegades un tros de llamborda pulida i cansada ajaguda de per vida en un carrer llòbrec, antic i trist, de nom galdós, per on passava un tren per un balcó d'on queia una canya de pescar amb un ham que s'enganxava en un paraxocs que esternudava i va salvar de miracle la vida d'una gata maula jove i audaç.

Una gata que dibuixava el nom d'un amor matusser en un racó desconegut i moll entre grumolls de vida subterrànea d'on sortien melodies que per art de sinestèsia s'elevaven remolones com el fum d'un havà que contra tot pronòstic recordava vagament l'aloe vera d'un sabó de mans que feia servir una iaia que de jove recordava l'Audrey Hepburn en una foto groguenca que portava una firma al dors a nom de Mascarell (inspiraaaaaaaaaa), que era el nom d'un pagès poeta que romania dret i mandrós al llom d'una porta sense mosquitera que no duia enlloc enmig d'un prat escatusser.

EL POETA FUMAVA I FEIA UN ARO.
(I això és super important en la trama...)



I doncs aquest pagès mandrós de prosa inèdita havia estimat una aspirant a actriu que va acabar asseguda i iaia en un davantal de fil esfilagarsat i moix per obra i art d'una mala cruïlla, però tot i així va tenir una filla que es deia (a tu) Vera, que fumava en un racó d'amor mentre pintava carrers llòbrecs i miolava com un gat que recordava uns dibuixos animats de matinada on una iaia estimava un pagès poeta de nom de proa de vaixell imperial que li escrivia sonets de matinada plens de llambordes i li esfilagarsava els davantals amb la gràcia d'un pastisser funambulista, que es veu que feia temps que li seguia la pista...

Un quart final d'infart, que diria en Lluís Canut. Tramoia completa.
Un 3ple salt mortal, una pirueta sideral.

1 comentari:

zel ha dit...

Encara tinc la boca oberta. Ja la tanco ja, ah, no que vull encendre un cigarret. Genial.