dimarts, 28 de desembre del 2010

Mecanoscrit del segon exili

Els oficinistes diu que avui són peixos, i jo sé que tenen mares i diaris (personals),
i camises pels dies de festa.

Avui es veu que diu que són peixos perquè floten a càmara lenta,
es veu qués una rebelió onírica...
Un pic obren la porta del despatx, suren, i neden poc a poc,
i's miren entre ells i recorden moments de dolços i nadals
i colors de cabells daurats de nenes nimfes
que perseguien cavalls de blanc i palaus escarpats.

Hi ha qui diu que tot això és només un deliri previ al suïcidi,
però això no té lògica fora de la mort casual!
Potser, qui sap... ha arribat avui el nou món,
com quan de cop et trobes una interface nova al facebook,
doncs una interface nova a la vida, o un tio'm barba que et diu que tot era una prova, i
que tot està gravat, i que ho pots veure des de fora, i opinar amb els participants que llavors recordes d'abans i tota kesta merda.

I de cop ets un astronauta ninja, i pots vèncer en qualsevol circumstància i gravetat,
i practicar el canvi-de-lloc-instantani, i algú et pregunta:

-Recordes les oficines??

I somrius perquè no saps ben bé de què parla
però segueixes surant per l'espai i escoltes Flaming Lips fins a l'infinit i qui sap...
potser és el petit segon abans de morir però és glòria eterna i somrius a tothom qui et trobes perquè ja no saps ben bé de què parla ningú,
però i a qui li importa...

Dibuix: Marc Gónzalez
Música: The Flaming Lips

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Inquietant que es tio'm barba sigui un mallorquí que compta es pics que ha surat a sa sini per negligència i intent d'assassinat. Això o s'opció neta i guapa de pit-sines de cocos que suren, de vegades me passa que nedam, etc etc. D'a partir d'ara xerrarem només a s'estil mallorquí per no emprenyar-lo, que es tios amb barba se solen posar més cremats que una monea i no esteim perquè mos tupin ara. M'hagués estimat més que fos un calbo espiritual però què hi farem fillet meu.

Idò això des peixos, jo es dies de tristor else compar amb un carrer ple de tubs-peixera molt alts, i a dedins peixos grossos, peixos d'aquests que se te mengen, que apareixen a sa pantalla quan mires en es públic i es públic se compixa de riure perquè no els hi fa por, però no els hi fa por perquè ells no hi són allà, mem si riuran tant amb ets sil·lurs bufant-los-hi a s'esquena, cap de faves subnormals cristo en pèl taronges nàvel. Encara que en realitat es peixos fan més cara de tristos, de moix gordo a s'hivern que te mira darrere es vidres i s'aigo de sa peixera que fa d'atmosfera pesada i/o introspectiva.

En es final tot se connecta perquè ja te vai dir (no sé si ho has lletgit) que per jo es 2.0 i ses interfícies se mereixen un peix fred i mullat i avui s'única novetat és sa nostàlgia i un Morfeo solleric (mescla d'amorfo, morfina i feo).

En fi, millor ho deixam que som molt xerec imitant es mallorquins i encara se mos empiparà en Morfeo de cas Barbut. Au idò.

Anònim ha dit...

ps. coses més rares mos han de passar, és a dir, que t'aixequis un dia i t'hagis convertit en mallorquí i que comprenguis que ser mallorquí és ser astronauta samurai... va, ho deixam que no puc pus

Anònim ha dit...

jo preferesc surar per s'esplai

Anònim ha dit...

i quan vivia a mallorca d'aquestes coses en deia "ser s'heroi des baf respiratori", és a dir, després de tot aixecar-te un dia i que t'esbuquin sa casa perquè ja tocava, i llavors que no passi res i que te fiquis ses mans dins sa butxaca i que passetgis per una espècie de passeig marítim i que facis nigulets amb so baf que te surt de sa boca (perquè això no pot ser en s'estiu, o igual sí, perquè es colors han de ser una mica vius) i arrufar ses espatlles i aquí no ha passat res, anar en es bar i passar-te una vida que ja no és vida assegut a butaques i tumbones i hamaques i anant pes pobles un dia aquest un dia aquells, tots es que tenguin una mica de pedra i mai Inca ni cap des Raiguer si pot ser

Anònim ha dit...

ps. http://freiestadtpoblequadrat.blogspot.com/2010/12/barceloneta-0-disseny-0-quiniela.html

haig de decidir on el llanço!

Henry The VIII ha dit...

Recuperats de la sempre calamitosa nit de cap d'any ens hem de desitjar un feliç any nou. També als peixos-oficinistes, que com a bon propòsit per aquest any que comença haurien de posar-se les camises dels dies de festa també per anar cada dia a l'oficina. I així sentirien que totes aquelles hores a l'oficina no és morir-se.

P.S. La paraula antispam: fica condis. Propaganda subliminal del súper.

Saludos!