dijous, 17 de juny del 2010

Això no és un poema, és el reflex tenebrós d'un epitafi de merda

Esquitxar d'amor els últims glops de vida?
O bé esquitxar de vida els últims glops d'amor?
Se sent la porta grinyolar,
i una fregona se l'emporta i s'escorre l'últim rodolí remolí avall,
tacat de bava...

3 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

glops de suavitzant i lleixiu, llegiu, bavosos

Mr Towers ha dit...

el perdut art dels rodolíns.

a kafka lu que li va passar en realitat és que es despertar dins un cos de bavosa, però éra massa transgressor i bizzarro per l'època i ho va suavitzar com de cucaratxa.

oe!

Henry The VIII ha dit...

Amic Red,

Suposo que quan vas acabar de matar la bèstia vas cridar rotllo Terra Baixa del Guimerà "Fora tothom! Aparteu's-e! He mort el llop! He mort el llop!"

Sobre el que diu el Senyor Torres del Kafka jo crec que va triar l'escarabatot perquè era més comercial. Kafka el que volia era vendre. Si hagués escrit La Metamorfosi avui en dia escriuria sobre un home que es desperta en el cos del Bob Esponja o del Pablo Picapiedra... No sé, quelcom així. Hem divinitzat al gran Kafka però oblidem que era molt comercialón.

Saluxacions!