dilluns, 10 de maig del 2010

Un acordió moll (com les teves calces)

És l'acordió que és moll de pluja,
pluja que t'escric i t'ensabono però que em mulla l'ànima i els ossos,
pluja que fa fugir les terrasses i les trobades fortuïtes.

Pluja plim pluja glaç pluja punxó

Pluja que esquerda el balcó i la il.lusió, si bé evoca
però cal dir que amb mesura, i aleshores ve quan pel carrer no es passeja,
la gent s'esmuny per l'embut de la comoditat i el fer el cor fort, l'estufeta-sabatilles-cafè'n-llet,
i aqui ve quan et busco però el que no faré és trucar a l'interfono o buscar-te a les páginas amarillas.

Això doncs, plasmo per escrit la següent petició:

Pluja plim pluja punxó,
et demano perfavó
que reguis de nit
perquè pugui florir el dia.

Si, ja posats podria haver rimat,
però se us hagués escorregut el rimmel amb total seguretat.

Fi-eltro


4 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

tot plegat evoca un acordionista alcohòlic amb el rimel per les galtes

i ho dic des de "l'estufeta-sabatilles-cafè'n-llet" d'un dia ple de sol i classes super mega interessants

Henry The VIII ha dit...

Estàs en forma bandido, el weekend t'ha inspirat.

Saluxacions

la mujer fatal psicodélica ha dit...

El amor es un perro del infierno Bukaski norimaki al estil de Cal Pla

Modgi ha dit...

volia escriure algo críptic per seguir amb el to del blog però em surt. Bé, bé. M'agrada.