dimecres, 5 d’octubre de 2011

Retrovisor alfombra: Un tros de cel "en la copa de un pino".

Escoltant "Martinet de nit" he fet una regressió infantil per aproximació,
doncs la Cerdanya és per a mi un generador nuclear de records infantils.
De cabanes sobre els arbres,
o d'esperar cada estiu per veure si havia crescut el riu petit que sempre va ser eixut.
D'estius on els tractors podien ser naus espacials,
i les urbanitzacions de pixa-pins els carrers d'imaginàries missions ultra-secretes familiars.
D'imaginar-se gamberrades d'injecció letal tipus marcar els dits en finestres menjadorils (?),
de colar-se en un jardí qualsevulla i acariciar el pom d'una porta aliena (?¿),
d'observar de nit en silenci una gasolinera que semblava que en qualsevol moment
hagués de despertar i empassar-se't viu, o d'observar un arbre que semblava que hagués d'abraçar-te en plan monstruïl, com si l'ofegamenta fos una venjança pels esgraons que vam mossegar-li al tronc per encalçar-lo i omplir-lo de llençols i sofàs esparracats, i construir-nos un micro-cosmos a mida.
Un tros de cel "en la copa de un pino". 

A la pell tots hi portem tatuatges invisibles d'aquells dies en què les aventures semblaven infinites,
i ningú creia seriosament que algun dia ens faríem grans.
Ens consolàvem pensant això A NOSALTRES NO ENS PASSARIA,
que aconseguiríem enderrocar el temps i capgirar l'univers, viure l'amor més intents, l'amistat més ferma.
I encara no teníem prous records com per no poguer-los ordenar i enfilar
com un joc del telèfon en bucle amb el nostre propi cor. Un retrovisor alfombra.

I per això, cada cop que m'agaféssiu i em plantéssiu en plan canvi de lloc instantani davant del jardí del carrer principal de Prats, i recordés que aquell tros de cel ja no és meu ni és nostre,
ploraria totes i cada una de les vegades amb desconsol.
Perquè em recordaria el dia que me'n vaig adonar de que el riu petit seria per sempre eixut i escatusser,
i el temps un assassí implacable.

2 comentaris:

IsaaK ha dit...

Per brutal la teva entrada Red!!!
I amb la música dels Franc Albir de fons queda mega-nostàlgic...!!

Felicitats artista pel blog i pels ALBATROS!! (Us tinc pendent una entrada al blog sobre l' URSUS).

Bon cap de setmana!!!

Isaak

Henry The VIII ha dit...

Mister,

Heu tocat la fibra del puto infant que portem dintre tots.

Algun dia el món serà d'aquells que s'inflen l'ego fent-se l'indomable.

Saluxacions!

paraula de comprovació: halkya (què vol dir "fornicar sense amor i només per vici" en l'idioma dels esquimals)