dissabte, 11 de juny del 2011

Esquetxos d'un món millor

Lírica pura, esquetxos d'un món millor, ho podriem enllaunar en una expressió tipus "moments caramel",
tipus "foto finish emocional", "fotograma pastís",
l'instant en que l'ànima es plega amb un somriure que aparenta cronòmetre.

No voler fugir de l'abisme perquè la caiguda és dolça,
no voler fugir de l'abisme perquè a vegades porta segell, porta un llaç i una espelma,
i el més probable és una torta en re menor, però AI LAS, la vida és ida,
la vida és vida en quant és tal, i em reafirmo com a profà de simulacres. BISCA!

Un SUSPIRO des panya en tota regla!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

-oh Immortale "! oh infelice!
no és un somni la vita,
un somni molt llarg i molt profund?

- i si estimar i ser feliç no fos un somni?...
- i si un dia ens despertem i ja no estem en l'exili?....
.... que seria la vida sense les Nostres experiències?...
...que seria Déu sense les nostres experiències?...

-"Ostentosa"!

-que seríam nosaltres sense la vita ni Deu?
....benvingut i gràcies, la realitat supera la ficció i tú, Red, ho fas possible!
... una abraçada còsmica ...

Dani Clemente ha dit...

gairebe tot s'origina quan un intenta fer dreseres per estalviarse mals de cap.

Henry The VIII ha dit...

Mister Red,

Agafa't quins Spanish sighs! I per què ha d'aparèixer la torta en re menor? Perquè sinó seria una peli americana de final feliç i seria primera al share d'audiència sempre que la reposesin a la tele (com passa amb Pretti Uoman).

Saluxacions

P.S. comprovació de paraules roproseq (sona a producte hidratant de peus o una cosa així)

zel ha dit...

Si que m'has fet "suspirar", sí...

Red Pèrill ha dit...

Gràcies Zel, feia temps que no tenia nous visitants, benvinguda, i a suspirar a tutiplén

zel ha dit...

Gràcies? I no saps com m'ho he passat de bé llegint apunts anteriors, gràcies a tu!