divendres, 28 de gener del 2011

Una sanefa coixa

No és fàcil acomodar-se, evocar, o masturbar-se... en llençols aspres. No els sento aliens, els sento aspres. SÓN aspres. Acomodatícia? Potser. Però els llençols aspres són un garfi que mutila la poesia. Recordo pots de mel, però pesen més les hores mortes més aviat gandules i pansides.

Obria una llibreta, dibuixava quatre gargots, escrivia sense trobar-me, i remirava el telèfon un cop i un altre, i et llegia a posteriori, per saborejar-te. Sempre a posteriori.

Hagués volgut obrir un sobre, i resseguir una pluma desafinada i escorreguda,
en una adreça impossible.

Hagués volgut llegir-te amb la boca oberta fins a poder sentir una cançó silenciosa,
delirar i poder sentir-te arrebossant-me fins a morir de gust.

Però les ciutats eren, massa sovint, revolts sense sentit.
No és fàcil trobar-ne una on aterrisar i sentir-la com a alfombra.
I a cada llosa, un sospir de recança, una sanefa coixa.

I és llavors quan l'enyorança despullava la solitud,
i la feia sentir vergonyosa i d'alguna manera irresponsable, i victimista.

I llavors flories i jo dissimulava...






8 comentaris:

Anònim ha dit...

lo interessant és lo que fan a les pel·lis, no? lo que passa després d'avorrir-se. a frança roben cotxes i es lliguen estudiants americanes i la policia et mata, o t'escapes al sud de frança amb el cotxe robat i al final per una cosa o una altra et pintes la cara de blau i t'enrotlles dos tires de dinamita al cap. o al contrari, no robes cap cotxe però els teus germans sí i tu només vols ser un honrat ex-pianista i lligar-te a la cambrera i els mafiosos et foten en una moguda impressionant. a alemanya els àngels baixen a la terra i parlen amb en colombo perquè els ajudi a lligar amb d'actrius de circ. no sé, tio, hi ha tantes coses. jo em moro una mica de fàstic i depenc del correu: en qualsevol moment, en qualsevol moment pot passar qualsevol cosa.

Red Pèrill ha dit...

Dependre del correu és una mort lenta... i t'entenc, Origami

Anònim ha dit...

t'hauria d'ensenyar dibuixos meus. ara que sóc arquitecte m'he passat a les arts gràfiques.

Henry The VIII ha dit...

Vostè està en ratxa Mister Red, si en comptes de blogs estiguéssim parlant de casinos diríem que se li veu el plumero i vol fer saltar la banca. Llavors homes rabassuts i perillosos el seguirien quan abandonés el casino.

Pel que fa al senyor ie pregunto quin és de tots els seus blogs els que té operatius. perquè crec que són dos.

Saluxacions mil!

Palabro de comprovació: hydressp

Red Pèrill ha dit...

Bah, mira si estic en ratxa que estic batent el rècord negatiu de comentaris. Al relats en català m'he presentat en 5 o 6 nano-reptes, i m'han votat ZERO vegades (i els que guanyen, normalment són una penaaaaaaaa cumbaya impressionant).

I finalment vaig enviar un mail a una editorial freaky i ni m'han respòs.

Suposo que tot són indicis de l'imminència de l'estrellatu.

En quant als blogs de l'Ie, crec que no ho sap ni ell, ja n'ha fet 8 o 9.

Paraula de comprovació: worojers.

Sona a tribu índia violenta...

Per cert, dedueixo que ja no ho veu tot vermell com fa un temps, oi?

Anònim ha dit...

Pf, en principi estan tots en actiu menys el de la Corporació, que és el pare de tots els altres. Representa que cadascú és una cosa diferent, per això tipus 1, tipus 2... però va, he fet un post nou a Hostafrancs! I de bon matí...

Henry The VIII ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Henry The VIII ha dit...

Mister Red, és evident que els kumbayàs amanelats estan organitzats i es voten entre ells als relats en català.

Pel que fa al descens de comentaris de fa un temps és una cosa general en tots els blogs. La penya no tira tan de blogs i estan tots al féisbuc explicant on i quan se'n van de viatge per a que els entrin a robar a casa i cobrar de l'assegurança. Però tranquil que això dels blogs és com els pantalons de campana, que van i tornen i els tindrem de moda altra altra vegada.

Saluxacions!

Paraula de comprovació "kapre"

Això dic jo, kapre diem