dimecres, 10 de febrer del 2010

Avui és dia d'ensayu I

Va i ve la vida ida i afligida, i l'escriptor rau rau en un racó miau miau i si pogués seria invisible.

Assegut en un racó de bar, ressegueix i sublima les peculiaritats i adoracions de 4 o 5 persones.
Ex-companys de classe, coneguts d'algun curset d'estiu o alguna merda aixins.

La cambrera està canyón, placa placa.

Ara bé (i aqui ve l'esquinç entre la lletra i vida, entre autor i obra),
possiblement no tingui putes ganes d'entaular el més mínim diàleg,
avergonyit i maldestre quan toca torejar a ras de suelo arrel de preguntes psicotòpiques:
tornar a ser conscient de la fugacitat del vol i aquestes merdes.

No vol ni sentir a parlar de vida aliena si no és per magrejar-la
i follar-se-la pel darrere en plan perrito i
retornar-la gata maula-miau-miau bub bub i amb mini-falda.


11 comentaris:

Mr Towers ha dit...

lu del gatigos és molt bizarro, molt xungo tio.

deixa tota la literatura sobre fornicacions amb cambreres a l'alçada dels pitufos, opino.

NoName ha dit...

Bark bark bark bark! Woof! Ruff!
Woof Woof

Red Pèrill ha dit...

Perquè Togüers, perquè?

Jo no li vec cap connotació malaltissa.

I et reprenc haver llepat amb l'arbre que no t'ha deixat veure el bosc, haver llepat només la cirereta... Dit tot això, amb l'enorme i heterosessuá afecte envers tu que em caracteritza...

Per altra banda, woof! woof! però amb Comic Sans 10, amiga gosseta

Modgi ha dit...

Això és el que es coneix com a amor post-modern, redpe. Faquin' faquin' inde midnait awa. Pórta-la a fer uns whiskas amb gel i després fes-li el perrito

Red Pèrill ha dit...

Que vulguis que em folli la VIDA no és greu, Müesli, lo cebao és que vulguis que l'emborratxi prèviament...

Lula ha dit...

Aissss
L'amor.... és claru, diumenge és San Ballantines....


Smuaksss!

Mr Towers ha dit...

cert Redpe, tens raó. Me l'he fotut contra el cirerer. Si no li dius mai res, podràs escriure-li infinites cançons d'amor (o d'odi, tan se val). Reflexiona.hi, crec que és un negoci altament rendible: molt ínfima inversió incial per a una taxa de retorn infinit.

lu del gatigos és que em recorda a la parada de los monstruos, frikisme gratuït, siamesos amb logística sexual complexa...

a més, quan el veu, ma filla em pregunta que què cony és això i que com pot ser i tal. I no sé què dir-li.

@lula

saludus cordiales. el San Ballantains només és un invent comercial per fer gastar pasta als enamorats. Molt millor el San Jameson (si un 12 yrs millor que millor)

Anònim ha dit...

eh ja, prou, que això sembla ja una pel·li de rics que passi a Nova York (a) o un article d'una revista amb pretensions (b)

ps. ningú pot guanyar la frase "a 3r d'eso tots érem almogàvers" i l'únic invent del Corte Inglés són els passos zebra

Red Pèrill ha dit...

La del 3er d'eso és meva no?

A veure nenazas, lo de la camarera era una puta concessió a l'audiència, un puto guinyo a la masclettá, em sento desvalguda com una noria quieta i sorda

I fa temps que vaig deixar de parlar de mi quan vaig veure que no parlar de ningú era parlar una mica de tots

Tst, crec que haureu de xupar un s dies banquillo :_ 8-0 .-7

ie dyfhdghfg ha dit...

No, si jo em referia a la conversa... noranta-cinc

la mujer fatal psicodélica ha dit...

De fet aquest gat i gos hauria de fer alguna visita a la casa de les benefactores socials, sino treures un parell de costelles no?