Tan de bo que per curar un penjat només calgués despenjar-lo.
dijous, 25 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
Avui és dia d'ensayu II
L'escriptor trepitja el bar, veu la cambrera a lo lejos, i regodeándose amb l'slow motion,
es llepa el tupé i s'enllustra l'EGO. Y LUEEEEGO, s'asseu, aparca'l LEGO davant d'un vado i crida a la revolució i mentrestant espera i suca la Vanguardia en un cafè'n llet.
Conseqüenment, quan deixa de SER escriu perquè es mimetitza qual invent del professor Bacterio, firma, acaba, es corre, recull l'ego, es llepa el tupé, s'arrissa les pestanyes,
i deixa caure un manyoc delicat a la cambrera, però diu que un autògraf no gràcies,
que a lo millor un altre dia prenent un cofeé etc
"Al doblar laes quina", es compra una Olivetti i escriu una obra mestra que es veu que estarà a totes les biblioteques i tothom el citarà, però és en volum excessiva, un pèl tochaco per entendre'ns
es llepa el tupé i s'enllustra l'EGO. Y LUEEEEGO, s'asseu, aparca'l LEGO davant d'un vado i crida a la revolució i mentrestant espera i suca la Vanguardia en un cafè'n llet.
Conseqüenment, quan deixa de SER escriu perquè es mimetitza qual invent del professor Bacterio, firma, acaba, es corre, recull l'ego, es llepa el tupé, s'arrissa les pestanyes,
i deixa caure un manyoc delicat a la cambrera, però diu que un autògraf no gràcies,
que a lo millor un altre dia prenent un cofeé etc
"Al doblar laes quina", es compra una Olivetti i escriu una obra mestra que es veu que estarà a totes les biblioteques i tothom el citarà, però és en volum excessiva, un pèl tochaco per entendre'ns
dimecres, 10 de febrer del 2010
Avui és dia d'ensayu I
Va i ve la vida ida i afligida, i l'escriptor rau rau en un racó miau miau i si pogués seria invisible.
Assegut en un racó de bar, ressegueix i sublima les peculiaritats i adoracions de 4 o 5 persones.
Ex-companys de classe, coneguts d'algun curset d'estiu o alguna merda aixins.
possiblement no tingui putes ganes d'entaular el més mínim diàleg,
avergonyit i maldestre quan toca torejar a ras de suelo arrel de preguntes psicotòpiques:
tornar a ser conscient de la fugacitat del vol i aquestes merdes.
No vol ni sentir a parlar de vida aliena si no és per magrejar-la
i follar-se-la pel darrere en plan perrito i
retornar-la gata maula-miau-miau bub bub i amb mini-falda.
Assegut en un racó de bar, ressegueix i sublima les peculiaritats i adoracions de 4 o 5 persones.
Ex-companys de classe, coneguts d'algun curset d'estiu o alguna merda aixins.
La cambrera està canyón, placa placa.
Ara bé (i aqui ve l'esquinç entre la lletra i vida, entre autor i obra),possiblement no tingui putes ganes d'entaular el més mínim diàleg,
avergonyit i maldestre quan toca torejar a ras de suelo arrel de preguntes psicotòpiques:
tornar a ser conscient de la fugacitat del vol i aquestes merdes.
No vol ni sentir a parlar de vida aliena si no és per magrejar-la
i follar-se-la pel darrere en plan perrito i
retornar-la gata maula-miau-miau bub bub i amb mini-falda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)