Les notícies semblen un passatge qualsevulla de 1984, i en Frostie fuig com un gos apallissat en cibicleta.
Arriba a la pujada de casa seva, i l'enfila amb el plat petit, pinyó gros, y trombón a cuestas.
Sonen els Flaming Lips per un altaveu que penja d'un fil d'una finestra sense plantes i sense gat.
Del NO RES, se li planta al costat un veí que practica en secret l'art del "canvi-de-lloc-instantani".
Somriu i fa gala d'un cinisme apocalíptic i burleta.
Tipus "sóc super simpàtic però podria tenir una família de nyus en zel embalsamada a les golfes".
Mentre iguala a peu el ritme d'en Frosti, el mira amb cara de
"la fi del món és aprop, deixa'm que et sodomitzi mentre vemos arder el Imperio en el horizonte".
En Frosti maleeïx el trombó i la bicicleta, i sent com l'encula a pèl l'apocalipsi en flames.
Arde Roma! Atenas se desmorona!! La madre de Bambi ha muerto!!!!!
"SERIES YONKIS VA A SER DE PAGO!!!
El rey ha muerto. Viva e............ BANG!!!
(Somriure congelat. El pelo al viento. Fundido a negro, etc...)
4 comentaris:
D'acord, però quina sona? "Yoshimi"? Part 1, part 2...?
Final previsible, tot s'ha de dir. Bon post.
No li diria pas que no Josep, he tingut dies millors... però torni home, això promet
Mister Red Dànger,
Passi vostè un Bon Nadal i un feliç urdangarin nou.
Saluxacions!
Henry
P.S. Feliciti també de part meva als seus dos amics.
Paraula de comprovació: enica (que rima amb canica)
Publica un comentari a l'entrada