divendres, 15 de juliol del 2011

Putxinel.lis plusquamperfectes

Remullar un dolor abstret, i reviure'l com una planta a càmara ràpida, veure'l erguir-se orgullós i filldeputa:

"Sóc un dolor altiu i massagran.Un dolor comodí, un dolor incòmode. Un dolor de llit de pedra,
de tenda mal plantada, de tronc afilat per un mal llamp del mal rellamp".

Però bé, el dolor es fita de cara i cos sencer. En un duel pupíl.lic, el gos fuig de color de gos com fuig
i fuita la truita voladora que es planta amb un salt mortal damunt la lluna, i obre una porta lluminosa i un estel presumit. UN MODE COM QUALSEVOL ALTRE DE SEDUCCIÓ INTERESTELAR.

Fer com una finta sota unes tovalles i fer unes troballes, trobar-te un rodolí i ballar unes caramelles,
tot boniques elles, trobar-te que d'un rodolí en fem un eixam i una festa improvitzada malgrat certa suspicàcia referent a la normalització lingüística digne del folk de rebedor tan en boga avui en dia.

Folk de toga. Punk de pub. Rock de migdiada.
Referents impurs, la lluita conjunta és perduda.

Misantropia a mitja jornada.

I aquí ve QUAN nostru senyor té un PLAN.

Però els desitjos només es compleixen en silenci,
i la tradició, per la inèrcia de la costum.

Llavors HOM esbossa una litúrgia i en fa "santo y seña", y qual Ivan de la Peña (de la vida),
veu un passadís escatusser on la molsa jau formosa i dolça mentre
assenyales la lluna i TOTHOM mira el dit i aprofites per fer-te fugisser i convertir-te
en un ninja silenciós y un tanto freaky perquè ningú s'adoni de l'apocalipsi dels punts suspensius,
la prova palpable de que la lletra és a la vida el què la rima a un quart de quatre.

EL CATALÀ CORRECTE, VIOLA DE RODA.

divendres, 8 de juliol del 2011

Juro que abjuro mentre perjuro que tal.

Avui he cregut veure una gràcia innata en una noia coixa. Coixa, nom de noia, nom de bellezón. Coixera com a tòpic mal-portat. I què tal un rodolí de primavera en un cap despentinat? FRUGAL!!!!! El raspall a mar! Veure't obrir ells ulls desordenada i maldestre. Maduixa! Amb veu semi-ronca, però dolça. No t'ho prenguis com un oximoron. El llenguatge és viu i una mica zorrón. És com el demà, sempre a 2 dits de distància. Com les pigues del teu nas!! Per un dia abusaré dels signes d'exclamació, sortiran com folls!!! Com animals engabiats!!!!!!!! Els punts suspensius faran cara de molsuts i petarà el "celometro"...............

PER ALTRA BANDA, he sentit dir a un romàntic que creia ser nihilista,
i a un esportista nat adorar EL CANNABIS.

A un urbano desitjar la caiguda lliure des d'un plataner, i a una peixatera del mercat desitjar sexualment el carter.

Finalment, he vist a una iaia derrapar davant d'un cotxe en un pas zebra,
i fer-li el signe del disparo mortal a un conductor abstret que creia escoltar Supertramp enlloc de Roxy Music.
I odia Roxy Music. Creu que tenen aquell toc esnob que fa que un jugador de pàdel cregui menysprear una cançó d'amor per convicció i no per estatus. Estornuts barruts ens confonen, i el barri és alèrgic a la pressa,
la fulla es remulla i mor desfeta de gust. La coixera és gràcil, i despentinada està bastant més sexy que de normala.

QUÈ DIC!!! Té una cadència que Bach recitaria del dret i del revés,
tot just abans de que jo abjurés d'aquest text, per jipi i tira-rollos!

A LA FOGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!