va decidir que el remei a la seva intrascendència seria canviar de registre, reinventar-se.
I va veure la llum tot passejant per un camí ple de bordúries.
Es dedicaria a la LITERATURA ERÒTICA.
Es va llevar un dimarts de bon matí, i va visitar la biblioteca municipal, a la conserge de la qual es va acostar amb la següent petició, xiuxiuejant:
-Secció eròtica, siusplau?
-Excuse me?
Nomeno, que era broma. En principi ningú és TAN imbècil.
Anava escrivint normal, ara passejo, ara se m'acut, ara m'ho apunto, ara em furgo les narius, i les històries anaven prenent vida pròpia i es barrejaven vivències i invencions en una macedònia tuttifrutti resultona,
però sovint sentia que violentava les intimitats alienes, perquè alguns detalls,
per a segons qui, eren indissimulables.
Plantejar-se doncs, la indecència moral, no sobre el registre literari,
sino sobre el copyright de l'experiència compartida, el va portar de cap al lumbago.
-Vagi a la piscina - va dir la doctora Creixell. N'Evriuer se la faria dreta.
Es va fer un adob trimestral i se'n va anar a fer uns swimmings (?) aquella mateixa tarda.
Es va trobar la piscina esvalotada doncs a la petita feien aqua-gym. Les monitores tot fent uns dancings (?) serien una bona inspiració, però n'Evriuer era miop i tan sols podia intuir-ne els passos.
Manos i a la obra (de dios) va començar per la braça, i es va esquinçar el clatell.
Llavors es va decidir pel crol, però la doctora Creixell el va avisar de que això l'encorvava,
i ell necessitava, sobretot, obrir-se de pit, d'espatlles.
(Durant un milisegon, n'Evriuer va pensar en respondre que ella podria obrir-se de cames,
i tots ho sabem. B-RABO!)
Ja una mica aprop de l'estar-ne fins als collons, i amb la líbido sota mínims, n'Evriuer va nedar esquena fins fer-se malbé les lumbars, cosa que va portar al fisioterapeuta a recomanar-li unes abdominals per a compensar l'excés de musculació de la part alta del tronc. N'Evriuer, en un atac de ràbia comprensible,
va comprar-se un bazooka al Mercadona, i va volar el gimnàs en horari de màxima audiència,
però la gràcia és que el bazooka portava cromo. Va quedar un clot "tó guapo".
