Juro que abjuro mentre perjuro que tal.

Avui he cregut veure una gràcia innata en una noia coixa. Coixa, nom de noia, nom de bellezón. Coixera com a tòpic mal-portat. I què tal un rodolí de primavera en un cap despentinat? FRUGAL!!!!! El raspall a mar! Veure't obrir ells ulls desordenada i maldestre. Maduixa! Amb veu semi-ronca, però dolça. No t'ho prenguis com un oximoron. El llenguatge és viu i una mica zorrón. És com el demà, sempre a 2 dits de distància. Com les pigues del teu nas!! Per un dia abusaré dels signes d'exclamació, sortiran com folls!!! Com animals engabiats!!!!!!!! Els punts suspensius faran cara de molsuts i petarà el "celometro"...............

PER ALTRA BANDA, he sentit dir a un romàntic que creia ser nihilista,
i a un esportista nat adorar EL CANNABIS.

A un urbano desitjar la caiguda lliure des d'un plataner, i a una peixatera del mercat desitjar sexualment el carter.

Finalment, he vist a una iaia derrapar davant d'un cotxe en un pas zebra,
i fer-li el signe del disparo mortal a un conductor abstret que creia escoltar Supertramp enlloc de Roxy Music.
I odia Roxy Music. Creu que tenen aquell toc esnob que fa que un jugador de pàdel cregui menysprear una cançó d'amor per convicció i no per estatus. Estornuts barruts ens confonen, i el barri és alèrgic a la pressa,
la fulla es remulla i mor desfeta de gust. La coixera és gràcil, i despentinada està bastant més sexy que de normala.

QUÈ DIC!!! Té una cadència que Bach recitaria del dret i del revés,
tot just abans de que jo abjurés d'aquest text, per jipi i tira-rollos!

A LA FOGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!