Lírica pura, esquetxos d'un món millor, ho podriem enllaunar en una expressió tipus "moments caramel",
tipus "foto finish emocional", "fotograma pastís",
l'instant en que l'ànima es plega amb un somriure que aparenta cronòmetre.
No voler fugir de l'abisme perquè la caiguda és dolça,
no voler fugir de l'abisme perquè a vegades porta segell, porta un llaç i una espelma,
i el més probable és una torta en re menor, però AI LAS, la vida és ida,
la vida és vida en quant és tal, i em reafirmo com a profà de simulacres. BISCA!
Un SUSPIRO des panya en tota regla!
6 comentaris:
-oh Immortale "! oh infelice!
no és un somni la vita,
un somni molt llarg i molt profund?
- i si estimar i ser feliç no fos un somni?...
- i si un dia ens despertem i ja no estem en l'exili?....
.... que seria la vida sense les Nostres experiències?...
...que seria Déu sense les nostres experiències?...
-"Ostentosa"!
-que seríam nosaltres sense la vita ni Deu?
....benvingut i gràcies, la realitat supera la ficció i tú, Red, ho fas possible!
... una abraçada còsmica ...
gairebe tot s'origina quan un intenta fer dreseres per estalviarse mals de cap.
Mister Red,
Agafa't quins Spanish sighs! I per què ha d'aparèixer la torta en re menor? Perquè sinó seria una peli americana de final feliç i seria primera al share d'audiència sempre que la reposesin a la tele (com passa amb Pretti Uoman).
Saluxacions
P.S. comprovació de paraules roproseq (sona a producte hidratant de peus o una cosa així)
Si que m'has fet "suspirar", sí...
Gràcies Zel, feia temps que no tenia nous visitants, benvinguda, i a suspirar a tutiplén
Gràcies? I no saps com m'ho he passat de bé llegint apunts anteriors, gràcies a tu!
Publica un comentari a l'entrada