Fem-ho notar: hi ha kilòmetres d'edificis sense alfombres!
I kilòmetres i kilòmetres d'alfombres sense edificis!!!
Una fractura, un dèficit, o més ben dit: milers de dèficits i fractures.
Però jo no hi sóc pas a temps.
I això és perquè hi ha kilòmetres i kilòmetres de tauletes de nit sense bombeta,
de llibres sense pròleg, de cinemes buits, de balancins sense ukelele (?).
De seients del darrere (d'un Volskwagen) sense palles d'auxili.
I els Counting Crows segur que estan currant d'alguna merda gris,
i les seves cançons són una vella camisa de franela en el fons d'un armari (empotrat).
I ara surt al carrer, fes una mega-enquesta, i diga'm si hi ha algú a qui no li sudi el nabo.
Audio: Counting Crows - August and everything after
3 comentaris:
Fuck, has expresat un pensament que tinc moltes vegades, magistralment, que no se diga q no te quiero con locura morena
Això també passa perquè les alfombres ja no són el què eren...
I viceversa...
Tot i que els balancins sense ukelele també en tenen gran part de culpa. (?)
Salut!
Dani: Lo de que estàs obsessionat amb algo injust que en realitat és una xorrada i et fa ràbia perquè a ningú li importa??
Salut, samurai
Publica un comentari a l'entrada