Se m'ha acudit una tàctica militar brutal per sorprendre trinxeres vietnamites en mitad de la nossshe. Formes un mini esquadron d'èlit de 5-6 tios sortits de les pitjors barriades i suburbis d'Spain, pastilleros i/o farloperos, i els atipes d'arts marcials i meditació i els envies a Corea.
Un cop al tajo, els deixes sense droga fins que no requereixis de la seva presència en combat.
Un cop arribat el moment clau, els fots dormir de dia, i els lleves en pleno crépusculo.
Els enxufes de Red Bull i cocaïna pura, i els envies a conquerir els típics bunkers malparits des d'on una puta metralleta et rebenta 3 esquadrons en cosa de 20 minutets.
Per 4 xavos tens un mini esquadró ultra eficaç, i com a teràpia motivacional per a la resta de tropes, no tiene parangón alguno. A partir d'aqui, viva Méjico cabrones i blep blep blep...
18 comentaris:
oh my god es brutal, m'imagino los charlis aterroritzats davant dels kepasanengs, y tancs amb spoilers varios forros de asiento sparco y lunetas tintadas de negro, para molar.
Tremendu. Li llepo els peus.
I si tots els elementes del susodisho comando fossin clons d'en John Cobra, l'extermini dels xinorris atrinxerats estaria garantit.
Cuidi's.
Mola Vietnam i Corea al mateix sac... algú s'ofereix pels storyboards?
ADO ADO ADO ADO ADO ADO A.D.E.
Bah, és una pèrdua de temps, ja no hi ha charlis, en Chuck Norris els va matar a tots.
chencho típic i tòpic: ahora si q oh voy a dá pato laqueao i xuxi!!! ñáh ñáh viva la maisenaaa
No, si vol matar-los munti una copisteria
li asseguro que he vist l'horror a dins d'una copisteria
aquells 3 metres quadrats amb 15 persones són massa
en una copisteria
per cert els xarlis ja no són els xarlis, ara són la gent que marxen de barcelona i o es compren un xalet o es passen la puta vida dient que els hi agradava molt barcelona
i als que no volem marxar ens deixen en calçotets amb els xarlis del Bar Manolo
bar-copisteria MANOLO, perdó, m'oblidava d'acabar el comentari amb "copisteria"
si vols matar charlies et recomano que comencis per reixach però que deixis en pau l'ex-timat charlie daniels (band de segon)
Charlie Reixach és un ÍDOL (en majúscules, valgui la redundància gràfica)
Jo et patrocino uns quants yonkis-lidleros-plataneros que et serviràn per AL ATAQUEEEER JORL!
"señoras que se van a por unos plátanos a lid'l y acaban de after"
L'anunci aquell del sucre a la calba era una premonició sobre el calbo de Lid'l, etc.
Mister Red, els vietnamites mengen mosquits i els coreans gossos.
Benvinguda sigui la guerra entre charlis i pastilleros.
PyonJang és la terra promesa. Llàstima que no hi hagin vols l'ou cost per anar-hi.
Per a quan un Rock In Rio a Pyonjang?
Jo també vec arrossals i hi aniria volant, és absurd oi Monsieur Henry octau?
Publica un comentari a l'entrada