En una època on els polítics es posen paternals d'una manera post-progre dissecada bastant imbècil, ens queda un últim reducte de llibertat, una última guspira d'elixir vital:
Les palles.
Ningú, ni tan sols una nòvia gelosa, es podria posar farruca amb el tema. Podria discutir-ne la forma (que si penses en tal, que si Megaporn etc...), però no podria prohibir-nos-les-hi-en!
Per aquesta mateixa regla de 3, ara més que mai, les manoles adquireixen un sabor gloriós, lleugerament èpic, com de barnís aromàtic d'un dia a dia cansadot, núvols tèrbols, etc...
avui ha plogut un huevo per ser juliol. Ha fotut un parell de trons que casi se'm desternillen les ulleres, cul.lèga...
-Ya ves... però jo crec, sincerament, que pallejar-te de'n tant en tant, vale...
Però cada dia un parell o 3 de cops, ÉS UNA MICA EGOÏSTA...
2 comentaris:
I quan vas a treure semen al caixer, què et diu: "Introdueixi la seva matriu per la ranura, si us plau"?
Cagonlou! 50 euros per patodonar sabo (leche de mi rabo). I jo, imbècil de mi, que per aquests diners me la vaig tallar i em vaig fer monja.
Sóc més ruc que una sabata!
En fin, Serafín, a lo hecho pecho.
Salutacions amic exiliat.
Publica un comentari a l'entrada