divendres, 30 d’octubre del 2009

La paràbola de la banyera i el cafè'n-llet

Tu t'escalfes la banyera, tal, vapor, un disco tranquis, primer crema un pèl,
llavorens t'hi fots sense pressa però sense pause i se't fot la pell de gallina i flipes un rato,
però-a-llasorens l'aigua s'estova i s'ensorra a miques i s'acaba refredant.
Però no es gela, no... es queda tèbia. El regust de boca més amarg,
un pòs(t)it de dubte i desesperança, una caiguda melangiosa pels averns d'on bla bla bla...








Però com que sóc lliure, giro la truita.


dimecres, 14 d’octubre del 2009

És tic, és tas, es tazo

L'home de Murakami escrivia sobre un nen gran que sentia la pinça del tocadiscos esclafar qualsevol reducte de rebelia (aliè). Em va deixar sense alè...
Bueno, no tant, però era casi una rima, una prima rima que es revolca com una amant perillosa i bohèmia de cristal de Bohèmia:
coixa, però no sorda, apart de tàctil, elàstica i freda per fora i estufa per dins...
Untada d'oli relliscós bàsicament (?).

El sarrell mai es despentina, però collons, que és el Japó nano, són somorts fins i tot violant, només esquien sobre la via làctea quan foten l'imbècil o videojocs, llavorens són els jefes...
De mentres, en un punt inconcret de la costum, aquesta retorna, com és ÍDEM...
I em ressonen paraules brossa en plena cabesita (soul, soul, soul)

Quan la xatarra espacial es converteix en satèl.lit, no hi ha tu tía com no envïis un missíl tierra aire, com bé saben els nord-americans, els russos, i els aborígens australians...


Per altra banda, ÉS TIC segur que els japos escolten Sigur Rós arrapats entre llits glaçats d'hotels ídem, i algun dia envaïran Finlàndia, i tindran un munt de saunes des d'on enviar conciutadans muntanya avall en boles, merdes d'aquestes que els hi molen...
Jo diria que tenen moltes coses però no tenen autèntic soul, és a dir,
no els vec resseguint les cuixes de la Tina Turner a ritme de "Living for the city",
cosa que un coreà podria arribar a entendre abans d'assassinar-la per alguna extranya combinació algorítimica....

Vai a per cavall, ara torno...


Què nava a dir, ja sóc aqui, però la Via Làctea segueix al fons a la dreta,
com un servei públic qualsevulla...
Bulla? M'apunto...

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Tu miembro es un membrete intransferible

A vosaltres us firmàven a l'agenda al cole?
Diguem-ho tot: cada gargot era un mimbre intransferible, un mirall...
Hi havia qui sempre escrivia una frase que mai no era seva,
cita de llibre d'autoayuda Paulo Coelho o proclames independentistes...

A 8è d'.E.G.B tots erem almogàvers

"Si lloras por tal, las lágrimas no te dejarán ver las estrellas"

Com diría Fernando Fernan Gómez, A LA MIERDA

Jo volia sobretot que em firmés algun colega de fora el cole, era com caché, però mai ho va fer...

Sobreviviem de merdes així...

Ara tot és super diferent, però siusplau, un blog es nodreix dels TEUS comentaris...

Sigueu solidaris amb els blogs andegrewnd,
milions de blogs es corren cada nit en solitari